dilluns, 20 d’abril de 2009

RESSÒ DE VEUS INTERIORS - Lídia Bardina

VEUS INTERIORS

No pot ser! Aquell paio duu la música de "Texas" al mòbil! Mare meva, quants anys han passat? Vint o vint-i-dos... semblava que ens havíem de menjar el món ! La Marie i les seves extravagàncies, la ironia del Lutz, l'entusiasme del David i jo al mig intentant xuclar-ho tot. Què s'haurà fet d'ells?

Teniem tantes ganes de fer i refer, ens crèiem tan extraordinaris,tan especials! El temps es va encarregar de calmar els ànims i de posar-nos al nostre lloc. La clatellada va ser dura, però ho tornaria a repetir ara mateix !

No pot ser! Aquesta bleda duu la música de "Texas" al mòbil! I si li agafo e mòbil i li encasto al cap! Però, què passa?, que tothom s'ha posat en contra meva? Tot el dia aguantant la mateixa música perquè a la Lali li encanta, comprant tots els CD per fer-la feliç, empassant-me els videoclips més surrealistes enganxat al sofa... i tot perquè després de vuit anys em digui que està tipa de mi, que sóc un avorrit, que ja no sent res i que se'n va a Londres amb el mitja merda del Joan; Lali, ja te'ls pots confitar els "Texas!" i tant de bo que t'agafin cagarrines!