dimarts, 17 de febrer de 2009

EL CARRER DELS PETONS de Marcel Fité - CANÇÓ DEL RAIER de Verdaguer

CANÇÓ DEL RAIER
La Nova Euterpe - Jaume Arnella

El carrer dels Petons recrea els fets històrics que varen ocórrer a Barcelona durant el període en què el comte d'Espanya Charles d'Espagnac va ser capità general de Catalunya (1827-1832). Aquest personatge qualificat de «sanguinari» va ser assassinat en condicions misterioses i la seva tomba profanada. El protagonista del llibre, Miquel un noi del Pirineu que emigra a la Barcelona de 1827, intenta treure l'entrellat de la mort del temut comte. Allà, a més de les arbitrarietats, abusos i salvatjades del comte d'Espanya, descobrirà la ciutat, les tensions socials de l'època (liberals i absolutistes) i coneixerà una noia, de la qual s'enamorarà.

La introducció de la novel·la, el capítol anomenat "Una història a la vora del foc", ens acosta a Coll de Nargó a l'època en què van profanar la tomba del comte d'Espanya, així com a la infantesa de l'autor del llibre quan sentia explicar aquestes històries a la vora del foc. La vila de Coll de Nargó, terra de raiers, va viure esporuguida la mort i les exhumacions del cruel comte d'Espanya.

CONTES A LA VORA DEL "BLOG"

Com gaudeixo amb els contes, ara ho faig llegint els que fan tots els meus companys artesans-blocaires del Taller de Lectura i Escriptura i que són tan bons com els que contaven els avis a la vora del foc ja fa molts anys. Tot seguit em limitaré, mitjançant algunes imatges, a explicar amb un petit resum algunes històries sobre els Ponts i els Raiers relacionades amb el llibre que comencem a treballar del Carrer dels Petons i la vida immoral i sanguinària del Comte d’Espanya.

video

Maribel Rafel

Manllevem els CONTES A LA VORA DEL "BLOG"

La Maribel ens parlava dels contes que heu fet la gent blogaire d'aquest curs. Hi ha tanta activitat creativa que no podem publicar tots els contes a la pàgina comuna. Per això us convidem a seure a la vora del blog i llegir els contes a les llars de la M. Cinta Amenós, la Carme Codorniu, la M. Dolors Figueras, la Francina Gili, la Corry Kaslander, la Raimunda Pàmpols, la Gina Porta, la Magda Simon i la Montserrat Subirà.

EL CARRER DELS PETONS de Marcel Fité "Una història a la vora del foc"

Mètrica

Cada estrofa del poema consta de 5 versos que tenen aquest nombre de síl·labes:
........... 11
....... 7
...... 6+1
...... 6+1
...... 6

Una història de la vora del foc 11
és El carrer dels Petons, 7
on el comte d’Espanya 6+1
a la vora del Segre 6+1
assassinat va ser. 6

El mort el trobaren al Coll de Nargó
on aquells antics raiers
pel riu els troncs baixaven.
A Nargó tots sabien
de qui era el famós cos.

El cadàver havia estat enterrat
amb summa celeritat.
Els fets silenciaren,
confusions i dubtes
també grans embolics.

Per identificar-lo fou exhumat
poc després de ser enterrat.
La tomba profanaren,
també el cap li tallaren
i el crani tombs donà.

Després d’un temps fou altra volta exhumat
i la resta del seu cos
a càrrec es quedava
de la família ara,
la qual se l’endugué.

Fou sanguinari, conflictiu i inquietant.
Va ser durant molt de temps
que històries contaren
i llegendes crearen
amb contradiccions.

De tot això se’n parlava, diu l’autor,
quan ell era molt petit;
però no era el personatge
terrorífic, com deien,
sinó l’Home del sac.

Qui havia estat aquell home, realment,
es preguntava aquell noi.
Tots els fets l’intrigaven
també aquell secretisme
i tanta por a Nargó.

Quan el protagonista fou professor,
buscà la informació
sense esmerçar-s’hi gaire.
I un dia tot de sobte
la imatge li tornà.

Era un estiu quan l’autor a Nargó
començà la ficció
de la història aquella,
i escriu una novel•la.
Fora realitat.

La jove és qui li donà informació.
Fou en aquell vell quadern,
que més que dietari
tota una història era
d’intriga i passió.

Rosa Vila

Històries a la vora del foc - El comte d'Espanya

Conegut a Catalunya com a Comte d'Espanya i a Espanya com a Carlos de España, fou un noble i militar francès al servei d'Espanya. Ultrarreaccionari, es va distingir en la Guerra del Francès i al servei del rei Ferran VII.
La reacció popular contra la crueltat del Comte d'Espanya, el 1832, va fer que fos rellevat del seu càrrec. Destituït i per evitar ser linxat va marxar a l'estranger.
En morir Ferran VII esclatà el conflicte carlí. Va comandar les forces carlines, seguí demostrant un caràcter cruel i arbitrari, la mancança d'èxits militars provocà que fos destituït i fugí a França on fou capturat i empresonat i tornà a fugí. Retornà a Catalunya i fou detingut per la Junta de Berga. Tanmateix, els mateixos escortes el van assassinar a prop d'Organyà, sobre el Pont d'Espia.
PONT D'ESPIA A PROP D'ORGANYÀ
El terme municipal d'Organyà està situat a la ribera del mateix nom, entre el congost de Tresponts, al nord, i el pont d'Espia, al sud.
A l'època medieval, la vila d'Organyà se la disputaren el priorat d'Organyà i els comtes de Foix.
L'any 1904 es va trobar a la rectoria de la vila una de les proses més antigues escrites en català, el text conegut com les Homilies d'Organyà, correspon a sis sermons amb comentaris de diversos evangelis i epístoles.

RAIERS
L'ofici de raiers consistia en la construcció de rais, embarcacions de troncs, i la seva conducció fluvial riu avall. A Catalunya l'activitat més important dels raiers era a Coll de Nargó, a la conca del riu Segre, i al Pont de Claverol, a la conca del Noguera Pallaresa.
L'activitat del raier començava a l'hivern als boscos de pi negre i avet dels Pirineus, després es barranquejaven les bigues riu avall fins els punts d'enraiament, i a l'estiu es duien els rais navegant als punts de distribució de la fusta.
L'activitat dels raiers va perdurar des del segle XIII fins els anys 1930 quan la construcció d'embassaments va impedir el transport fluvial i va ser substituït pel transport per carretera.

M. Teresa Alonso

O R G A N Y À



Organyà és una vila
de l'Alt Urgell municipi
a la dreta del riu Segre
té escut i també bandera.

El boscatge l'engalana,
les pastures l'enriqueixen
té bones terres de secà
de regadiu no en falta.

Les Homilies d'Organyà
són la joia ben guardada
que Joaquim Miret i Sans
un bon dia revelava.

És el més antic manuscrit
en la llengua catalana
també en les peninsulars.
Organyà, té mundial fama.

Carme Codorniu

RECORDS - "El carrer dels Petons" - Una història a la vora del foc


En començar la lectura d’aquest llibre i veure la paraula raiers m'han retornat tot d’una a la memòria uns anys de la meva infantesa.

La meva mare era filla de la Vall Fosca, concretament del poble anomenat Monrós i que ara m’adono que s’escriu Mont-Ros. Allí hi vaig viure un any. Vaig arribar-hi quan en tenia sis i vaig marxar-ne als set, encara que això no vol dir ni molt menys que no hi tornés més, sinó única i exclusivament que les meves permanències mai més varen ser de tant temps seguit; llavors es van reduir a dos o tres mesos als estius.

Són les vivències d’aquelles èpoques les que se’m desperten en llegir Pallars, raiers, etc.

Mai hagués imaginat la història d’aquella comarca. Eren uns anys molt foscos per la nostra estimada terra. Anar als Pirineus lleidatans volia dir haver de treure un salvaconduït (nosaltres en dèiem en aquells temps salvaconducto) document que t’havia de donar la policia. Crec recordar que passada la Pobla de Segur era quan la benemèrita pujava al cotxe de línia i revisava que tot “estigués en regla”. Era com anar a l’estranger.

Aquells autocars portaven una plataforma a dalt per posar-hi les maletes, cosa que no vol dir que en alguns casos fins i tot hi anaven les persones assegudes quan en el cotxe no hi quedaven seients buits.

Si desitgeu continuar llegint el text entreu al blog de la M. Dolors Figueras

Raiers del Segre

Si desitgeu trobar informació sobre els raiers del Segre i el poble d'Organyà visiteu el blog de la Roser Baratta

MISTERIOSA I JUGANERA

Neta, clara, blanca, rodona, juganera, solitària,
misteriosa, resplendent, de qui parlem?

video



Gina Porta i Maribel Rafel

TANKAS. LES LLUNES D'EN PLA



LLUNA DE TARDOR
----------------------
Trista navega
la lluna del gran Greco
enmig de núvols.
El cel esclata en drama,
de blau, de coure i malva.




LLUNA D'HIVERN
--------------------
Ets somniadora,
lluna de claror viva,
rutilant, neta,
silent, misteriosa,
regnant blanca i serena.







LLUNA DE PRIMAVERA
--------------------------
És primavera
et canta Leopardi,
càndida lluna.
La teva languidesa
d'amor versos l'inspira.







LLUNA D'ESTIU

------------------
Dolça fatiga,
subtil t'enterboleixes,
càlida amiga.
Et tornes més propera,
tothom et pren la mida.


Francina Gili

La lluna de gener d'en Josep Pla ( mètrica = 5+1 )

Els cels d'hivern brillen,
són nets i metàl·lics.
La llum de la lluna
té un caràcter rígid
i una llum molt viva.

El gener la lluna
és de les més clares,
transforma el paisatge
en un somni lúcid
i alhora inequívoc.

La lluna enllumena
amb aire enigmàtic
i sembla que doni
un aire patètic
a l'intens silenci.

Tots els gossos borden,
doncs s'esporugueixen
al veure la fosca
que escampa misteri
per sobre la terra.

Poemes llunàtics
els de Leopardi.
Moltes poesies
han estat tocades
amb llum de satèl·lit.

Magda Simon