dimarts, 17 de febrer de 2009

La lluna de gener d'en Josep Pla ( mètrica = 5+1 )

Els cels d'hivern brillen,
són nets i metàl·lics.
La llum de la lluna
té un caràcter rígid
i una llum molt viva.

El gener la lluna
és de les més clares,
transforma el paisatge
en un somni lúcid
i alhora inequívoc.

La lluna enllumena
amb aire enigmàtic
i sembla que doni
un aire patètic
a l'intens silenci.

Tots els gossos borden,
doncs s'esporugueixen
al veure la fosca
que escampa misteri
per sobre la terra.

Poemes llunàtics
els de Leopardi.
Moltes poesies
han estat tocades
amb llum de satèl·lit.

Magda Simon

1 comentari:

gina ha dit...

Mire que ens dona tema la lluna! Quan sembla que ja està quasi tot dit, tu escrius això tant bonic.
M'agrada.