dimarts, 10 de febrer de 2009

"EL FANTASMA" d'Àngel Burgas

L'estil d’Àngel Burgas en el conte El fantasma és àgil. No hi sobra cap descripció, però alhora tampoc no se’n troba a faltar cap. La majoria dels diàlegs estan inserits dins mateix de la narració, sense salts ni cometes; una tècnica que mai no es tradueix en un embolic ni una barreja ja que sempre sabem si és el narrador o algun dels personatges qui està parlant. El relat està prou treballat per contenir els mínims elements imprescindibles perquè ens puguem fer una imatge clara del passat d'Eva Wrona i de Joseph Festerling en l'Holocaust nazi.

Damunt de tu només les flors
Poema de Josep Janés, música de Frederic Mompou.

Damunt de Hilde i de Dorotea d'El Fantasma només les flors, com una ofrena blanca.
Canten Josep Carreras i Lluís Llach.

Canta Marina Rossell

EL FANTASMA - La intolerància dels pobles

Maribel Rafel

L'HORROR


Van ser enganyats
i deportats.
Van patir sols
fam, fred i set,
terroritzats,
vilipendiats,
anihilats
per l'horror nazi.
M. Carme Juan

"EL FANTASMA" d'Àngel Burgas


"Non possiamo capirlo, ma possiamo e dobbiamo
capire di dove nasce e stare in guardia.
Se comprendere è impossibile, conoscere è necessario,
perché ciò che è accaduto può ritornare, le coscienze
possono nuovamente essere sedotte ed oscurate:
anche le nostre."

Primo Levi
Laura Trovo

AUSCHWITZ


Visitar Auschwitz és endinsar-se en un món carregat d’intenses vibracions humanes, un lloc on encara es poden percebre els batecs de la por, on els fantasmes del dolor i els espectres de la desesperació, poden sorgir a cada pas per recordar-nos la barbàrie que allà es va cometre. Auschwitz és igual a infern, a terror, a mort.
La història de l’Eva Wrona i d’en Joseph Festerling, tot i la seva singularitat, reflecteix una situació que es podia haver viscut dins d’aquell espai d’horror. Enmig de l’aquelarre monstruós, l’instint de supervivència podia fer sorgir algun miracle de resistència com el d’aquesta història impressionant i bonica. Malauradament devien ser casos excepcionals, ja que la majoria dels que ocuparen el sinistre indret, no van poder explicar a ningú tan monstruosa experiència.
S’ha repetit tantes vegades la història dels camps d’extermini nazi, que gairebé ens pot arribar a insensibilitzar, però és un deure ineludible intentar posar-nos en la pell d'aquells ésser innocents que van perdre la vida de una manera tan injusta i cruel.

Francina Gili

--------------------
Els que viviu segurs
dins les vostres cases caldejades.
Els que us trobeu
tornant al vespre el menjar calent
i els rostres amics.

Penseu si és un home
qui treballa enmig del fang,
qui no coneix la pau,
qui lluita per un rosegó de pa,
qui mor per un sí o per un no.

Considereu si es una dona
qui no té cabells ni nom,
ni forces per recordar-lo,
buida la mirada i fred el pit,
com un branca hivernal

Penseu que això ha passat.


Primo Levi

Verbs narratius

Referent al text de “El Fantasma” d’Ángel Burgas, on abunden tants verbs narratius, m’agradaria exposar un estudi que ha fet el lingüista Josep Ruaix sobre el que són aquests verbs, i fer-ne una llista breu dels que hi ha en el text que hem treballat.

En les obres narratives (novel•les, contes, etc.) són molt usuals els verbs que podem anomenar narratius (o verbs de narrador), és a dir, que introdueixen el discurs directe. Aquests verbs poden anar abans del discurs directe, o després, o entremig. Són verbs ja coneguts d’antic com a verbs de llengua (prototipus:dir). Però a vegades, més que un discurs directe, s’expressa, en la narració, un pensament o un sentiment: tenim aleshores els verbs de pensament (prototipus:pensar) i els verbs de sentit (prototipus: sentir).

Ara bé, com que, en una narració, els verbs de llengua (i, en menor mesura, els altres) es repetirien molt, els escriptors solen usar com a verbs narratius verbs que pròpiament no ho són. Alguns hi tenen una certa analogia o semblança, però altres en resten semànticament molt allunyats: en aquest darrer cas, l’ús d’un verb narratiu és vàlid perquè s’hi sobreentén una perífrasi amb el verb dir, amb la qual cosa, de passada, s’obté un efecte literari semblant a l’ús d’una metàfora.

Verbs i expressions equivalents a verbs narratius que hem trobat en el text:

m’ha demanat
me n’alegro de saludar-lo
ha dit
m’explica
m’ha preguntat per les meves ties, i li dic que
li he dit
ha dit
m’ha explicat
m’ha dit
li he confirmat
vol parlar-me de la seva mare?
li he dit
Doncs expliqui’m coses vostè
Si no li sembla malament li vull mostrar, ha dit la dona
ha explicat
ha afegit
vull mostrar-li
vol recolzar-se en mi, senyor Festerling?
ha dit la dona
li he assegurat
Ha fet ella
he insistit
em fa sentir malament, li he assegurat
ha objectat...

Rosa Vila

METÀFORES - FANTASMA d'Àngel Burgas


- ... per on es degué escolar l'ànima de fum i cendra de la meva mare.

- La Hilde és el fantasma nòmada de la seva curta i terrible biografia, les passes del seu viacrucis personal...

- Dos avis rejovenits pel fet de seure de qualsevol manera en un esglaó de ciment que menava les proves del crim.

- ... envejo la gent que ha refet la vida sense la necessitat de trobar totes les maletes...

Jossie Casanovas

EL FANTASMA


Quan llegim notícies com la publicada últimament, relacionada amb el bisbe Richard Williamson que ha negat l'holocaust amb els tres lefebvristes amb qui comparteix ideari i judeofòbia, ens preguntem, pot haver-hi algú que negui el genocidi?, sembla ser que sí.

Déu hauria de castigar aquesta ignorància i penalitzar aquestes persones a la penitència lògica d'una visita a Auschwitz.

Tots els qui van sobreviure i que encara són vius avui, poden recordar-ho i explicar-ho i acceptar la paradoxa que fa cometre un acte terrible i conviure amb les conseqüències.

En el relat "El fantasma", Joseph, que és qui narra el conte, explica el seu viatge a Auschwitz i descobreix que té una germana que no sabia que existia, que els seus pares no eren els originals, i que és una mena de fantasma supervivent d'Auschwitz.


M. Teresa Alonso

ORANIENBURG – SACHSENHAUSEN

Estem gaudint d’uns dies de vacances a Berlín. Ens han informat que hi ha un grup de joves que cada dia són a la Porta de Brandenburger, oferint-se a fer de guies en rutes turístiques, algunes d’elles totalment gratuïtes. Ho hem provat i podem dir que ens ha agradat molt la visita que hem fet per Berlin i per això ja ens hem tornat uns seguidors d’aquest grup.

Entre les rutes que ofereixen hi ha una visita al camp d’Oranienburg i ens hi apuntem. La guia (una noia andalusa) ha estat una vertadera troballa. Hi anem amb transport públic i això ja comporta un diàleg durant el camí. Abans de començar l’itinerari ens deixa molt clar que...

M. Dolors Figueras

Podem continuar llegint la narració al blog de la M. Dolors Figueras

FANTASMA - Àngel Burgas

L’escrit de J.Verdaguer sobre l’Alzina del Passeig de Gràcia em va fer vibrar l’ànima. De quina manera més intel·ligent, va ésser capaç de descriure una solitud i una enyorança mitjançant aquest resistent arbre que és l’alzina!

El relat “Fantasma” d’Àngel Burgas m’ha trasbalsat el sentiment ...

Jossie Casanovas

Si desitgeu llegir el text cliqueu el blog de la Jossie Casanovas