divendres, 12 de juny de 2009

Divendres dia 6 de juny vam anar a Vil·la Joana a fer una matinal poètica. Ens hi va acompanyar la poeta Josefa Contijoch. Cadascú va llegir un poema. A continuació publiquem el que va compondre i llegir la Francina Gili.



EL TRIST POETA


Aquella nit el poeta
sol i abatut es queixava:
No et veig enlloc, poesia,
miro al voltant sense gana.
Què se n’ha fet d’aquells dies
en que guaitant m’inspirava?

On s’amaga la bellesa,
que temps ençà m’admirava?
Ho preguntà a les estrelles,
ho preguntà a la muntanya.
Encaboriat s’afligia,
ple de rancor somicava.

Darrera un núvol de cendra
sorgí una lluna emboirada,
“No ploris, -digué al poeta
compadida de tal ànsia-
Encalmaré tanta dèria,
abans que neixi l’albada”.

“No és el món el qui ha canviat,
no és l’aigua de tants rierols,
ni són les barques ni el mar,
ni el cel blau que tot ho empara.
Malgrat els depredadors
l’univers és bell encara.

Obre els ulls de nou minyó,
amb la llum de l’esperança,
la flama de la il·lusió
encén una altra vegada.
Si els homes t’han maltractat
reviscolat planta’ls cara.

Respira, tira endavant,
als covards no donis ales.
Oblida’t de l’amargor,
trobador de trista estampa
que la vida pot ser bella
si un poeta sap mirar-la”.

FRANCINA GILI

Camins



[Foto: Martí Marimon]



Camins plens de de paraules
per on el cor camina
i l'ànima reposa
del seu cansat destí.


Camins de sons amables
de veus amb harmonia
que l'esperit bressolen
amb càntics plens de llum.


Camins d'aigües tranquil·les
d'olors que t'acaronen
d'estels que t'il·luminen
de vents de serenor.


Camins que a tu em dugueren
camins del no retorn.

Maria Aguadé