diumenge, 30 de novembre de 2008

LES SENYORETES DEL MAR de Joaquim Ruyra


Sis vailets pesquen ja fa hores asseguts a les penyes. Mentre esperen que surti la lluna s'adormen.

De sobte apareixen les Senyoretes del Mar, fades molt petitones, muntades sobre vermells llagostins. Tan bon punt s'han adonat dels sis pescadors, descavalquen, s'hi acosten i s'enfilen per llurs cossos.Totes van a mormolar paraules misterioses a les orelles dels qui dormen. Quan els vailets es desperten, les Senyotes del Mar ja han desaparegut, però l'encís ja s'és realitzat.

Res no podrà destruir en el cor d'aquells xicots l'afició a la vida marinera.
Carme Codorniu

Fotografia enviada per l'Anna Calvia

Un grup d'amics surten a pescar, entre jocs i rialles ,tot esperant que els peixos piquin. Juguen i gaudeixen durant hores. El dia es va fonent i decideixen dormir fins que la lluna surti.

De sobte, una corrua de nimfes apareix ,vénen a visitar-los. Subtilment, a cau d'orella els van infiltrant petites gotes de l'elixir del seu encanteri: l'amor , el neguit ,la bellesa ,la passió pel mar. Acabat el seu ritual joiós i divertit marxen, però com a penyora els ha quedat per sempre tot allò que els han volgut transmetre.

Raimunda Pàmpols


Uns nois estaven pescant una tarda des d'una roca i van decidir fer una dormida tot esperant la llum de la lluna.Quan era ben fosc van sortir del mar unes petites fades, muntades sobre llagostins i crancs, que es van anar enfilant pels cossos dels dorments i a cau d'orella els van explicar les meravelles del mar i de la navegació.Sense saber-ho els vailets tenien ja dins seu l'afició a la vida marinera i no podrien ser mai més feliços lluny del mar.

M. Carme Juan


Joaquim Ruyra "Les Senyoretes del mar"


"Els parlen de la poesia del mar, del bellugueig encantador de les onesde llur variades i finíssimes colors; els parlen dels peixos i dels herbeison pasturen; dels oratges, de la calma, dels vents, de les delícies d'unallarga navegació, de la sublimitat dels temporals... de quelcom que lesnostres paraules no poden dir. "

Laura Trovò

Reflexions sobre l'obra de Joaquim Ruyra (1858 -19399

Llegir l'obra de Joaquim Ruyra et desperta un munt de sentiments i sensacions. Si bé el llenguatge que utilitza és arcaic i difícil d'entendre en una lectura ràpida, a mesura que vas aprofundint en la seva prosa, poètica plena de somnis, deliris i mites, se't va arrelant i fent propera.
Les narracions tenen una minuciosa descripció, un lirisme depurat, cada detall és expressat amb frases plenes de poesia. Quan llegim Les Senyoretes del Mar podem arribar a sentir l'oreig del mar a la cada, i les veus de les nimfes a les orelles. Com va dir J.M. Capdevila al compendi de Ruyra que edità Edicions 62 (Barcelona, 1979): "tot un món de gent hi respira, hi és vista amb el seu gest, amb els seus sentiments, amb el seu vestir, amb els seus costums i maneres, és una gent del país que descriu meravellosament".
Realment ha estat un escriptor injustament maltractat per la societat i pel món editorial; actualment és quasi impossible trobar la seva obra si no és en llibreries de vell. Una vegada més tornem a l'etern problema de crear escriptors del no-res per produir literatura comercial i oblidem els que realment dominaven l'ofici d'escriure com Joaquim Ruyra.
El 2008 ha fet 150 anys del seu naixement, però ningú ha proposat que fos l'Any Ruyra. Vull doncs aprofitar l'ocasió de la relectura d'un dels seus contes per recordar els bons moments que gràcies a la seva obra hem passat, i rendir-li així record i homenatge.

Maria Aguadé


Reflexions

Guspires fugisseres
del foc dels sentiments,
fars de nits de travessa
en mars de pensaments.

Xarxes plenes d'albades
i rems de sol ixent,
veles de poesia
busquen el cor absent.

Maria Aguadé

LES SENYORETES DEL MAR



La nit s'acosta.
Guspirejants estrelles
la lluna esperen.
Fumeres moradenques
al cel s'esmorteeixen.

Petites fades,
brillants d'escates, riuen
enjogassades.
Als pescadors mormolen
paraules enciseres.

M.Carme Juan





Tankas

Els vailets dormen
arraulits a les pedres,
la mar els vetlla,
i amb el xiuxiuetg d'ones
somien i somien.

Quan cau la fosca
les fades es desperten,
van cap a terra
un cranc les acompanya
els llagostins, escorten.

La pell tan blanca,
els seus cabells tan rossos,
ulls com gotetes
com petites guspires
que la nit il·luminen.

Als nois encisen
amb boniques paraules.
La mar per sempre
presidirà ses vides.
¡Bon vent i barca nova!

Gina Porta

"Les senyoretes del mar" de Joaquim Ruyra

EL PEIX ENAMORAT
Canta PACO MUÑOZ

EL PAISATGE DE L’ÀNIMA

M’ha semblat molt oportú fer una breu explicació sobre el moviment literari simbolista, relacionat amb el conte "Les Senyoretes del Mar".

Segons una definició del filòsof suís Amiel, si el paisatge és un estat de l’ànima, a la inversa, l’estat de l’ànima, també és un paisatge. Els simbolistes exploren els sentiments íntims, representen els conceptes més abstractes i persegueixen un idea: aquesta recerca del “sentit” els convida a un viatge simbòlic. Els misteris de la nit, la presència enigmàtica de l’aigua, els secrets de les estacions creen per a ells llocs de somni i de meditació. Els seus personatges es mouen entre boscos que recorden la natura. També saben escapar del món terrestre. Alguns personatges s’aixequen cap als cims nevats de la creació i les ànimes transmigren en el cosmos cap als astres per arribar a un altre món.El moviment simbolista reacciona contra els valors del materialisme i del pragmatisme de la societat industrial, reivindicant la recerca interior i la veritat universal, i per aquest motiu se serveixen dels somnis que gràcies a Freud ja no conceben únicament com a imatges irreals, sinó com un mitjà d’expressió de la realitat.

Rosa Vila

QUEDE CLAR

Quede clar, també, que són covards,
tots aquells qui obliden les arrels.
Seran branca d' empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.

OVIDI MONTLLOR

Enviat per Corry