dimarts, 21 d’abril del 2009

El Miquel i la Neus - "Cançó de l'amor petit"

I ella, aleshores, va començar a fer-me petons. I com si hagués notat que jo tenia ganes de sentir la seva veu, tan càlida i harmoniosa, va començar a xiuxiuejar-me a tocar de l'orella, alhora que em continuava besant: "ara petons de colors", i jo sentia el seu ventre polit i sereny molt acostat; "i ara petons daurats", i jo sentia el seu pubis novell frec frec; "i ara petons encesos", i tot jo em sentia com si existís dintre seu; "i ara petons ardents", i jo no sabia on començava la meva pell ni on acabava la d'ella. (...) em mussitava altre cop: "i ara besos suaus i carnosos, com un tast de préssec; i ara frescos i tendres, com un moll d'ametlló primerenc...".
I així ben junts, fou com vam fruir una altra vegada del plaer de tots els colors de l'albada, i de totes les fruites d'aquell verger desitjós que ella havia creat amb la màgia de les seves paraules.

El carrer dels Petons
. Capítol XIX

"Jo tinc un amor petit" de Joan Manuel Serrat, interpretada per Maria del Mar Bonet