dimarts, 24 de març del 2009

Primera setmana de maig ...

Al Capítol IX quan els grup de forners del carrer dels Petons estan creuant la Barcelona emmurallada per anar a celebrar a Montjuïc el dia de Sant Honorat, patró del seu gremi, travessen una colla de carrerons estrets, el senyorial carrer Ample, i passen per una plaça i un convent. El Pep li diu al Miquel: “Aquí es el lloc on els reis juraven els furs i les llibertats de Catalunya abans de la guerra de 1714”.

Aquesta frase fa esment del convent de Sant Francesc o dels Framenors que estava situat a l'antic barri de Còdols de Barcelona, entre la muralla de Mar, el carrer Ample i el passatge del Dormitori de Sant Francesc, les Drassanes i la plaça del Duc de Medinaceli. Format per l'església, tres claustres, amb els edificis conventuals entorn seu i un ampli hort que els fou arrabassat en bona part a partir del s XVIII.

Tenia beneficis reials i era utilitzat com a lloc de repòs i retir dels monarques i estava íntimament lligat a l´0bra d’expansió guerrera i mercantil al Mediterrani.

El convent fou centre de la custòdia de Catalunya, molt lligat a la vida ciutadana, i s'hi celebraren molts capítols provincials de l'orde i corts reials, en particular les penúltimes o les de Felip IV (1702) anteriors a la guerra de Successió. Al moment de l'exclaustració (1835) tenia una comunitat de cent cinc persones entre frares, llecs, novicis i donats. De la destrucció se salvaren una col·lecció de quadres de Viladomat, ara al Museu d'Art de Catalunya, làpides i altres peces de valor repartides en diferents museus. En retornar els franciscans a Barcelona (1904) edificaren (1904-12) el convent i l'església de Sant Antoni al carrer de Calaf.

Maribel Rafel