dimarts, 24 de març de 2009

Entre mos i mos

Text inspirat en la conversa entre l'Antoni i el Miquel a l'hora d'esmorzar

Entre mos i mos la Teresa anava observant com els ulls verd-mel de l´Anna transpuaven neguit, angoixa, preocupació, incertesa. I no eren pas les qüestions refederides a la seva feina el fibló que l´agullonava, no era pas que el seu lloc de restauradora en els fogons d´aquell restaurant de cuina d´autor estigués en perill no; a l´Anna li inquietava quelcom diferent.

La Teresa amb la psicologia que la feia tan especial volia esbrinar com si d´un dels plats tan exquisidament elaborats als quals l´Anna la tenia avesada, trauria l´entrellat d´aquell estat anímic de la seva amiga.

L´entrepà s´anava aprimant i a la Teresa no li restava massa temps per aconseguir la confessió de l´Anna, calia trobar la fórmula màgica. Tenia la solució entre les seves mans : “ Anna entre un mos i un altre mos la teva vida s´esmicola: ¿no creus que abans que això esdevingui un fet entre les dues no hi trobaríem una solució”.
Aleshores l´Anna mirà totes aquelles engrunes que havia anat deixant per sobre la taula i digué a la Teresa: “¿Et veus capaç d´unir novament totes les molles de pa perquè tornin al seu estat original?”. "Jo, no."

Montserrat Subirà
Barcelona 19/03/09