dimarts, 17 de març de 2009

SUBLIMAR LA QUOTIDIANITAT

Sobre sublimar alguna cosa quotidiana. Text del Capítol V del carrer dels Petons

“Aquell devessall de draps se li va afigurar un batec de vida i li va produir una sensació d’il.lusió i de llibertat com el que donen les banderoles i els domassos que es posen per anunciar l’arribada de les festivitats”.
Baixen la roba del terrat
amb sa tendror humitejada,
i encara serva olor de sol
i apar esquinços una flama.
Com es gronxa, estesa al vent,
amb sa rossor de carn rosada!
Ara és un munt de claredat
dins de la penombra de la cambra.

Poema de J. Agelet i Garriga

Exaltació d'un cistell de fruites
Com la reina de la taula del menjador l’observo, plàcida i olorosa gallardejant de les acolorides fruites que s’hi barregen dins de la seva balma.
Elles han estat guarides pels braços nodridors dels arbres fruiters que han anat contemplant el seu creixement. I així, quasi sense madurar, als mercats les han venudes.
Ara quan les observo barrejades en aquest cistell, em transporten el camp i la natura al meu racó de casa. Coses tant senzilles i quotidianes provoquen agradables sentiments i sensacions.



Comprem les fruites al mercat
tot just la primavera treu el nas,
i quan encara els seus arbres
esclaten amb flors d’intenses tonalitats.
Elles es balancegen, ostentant els seus colors,
impulsades pels vents d’arreu del món.
Ara són un cistell d’oloroses sensacions
al centre de la taula del meu petit menjador.

Maribel Rafel