dimarts, 17 de març de 2009

AL MEU BARRI HI HA UN FORN


Cada matí entrar al forn del barri és un delit, la flaire deliciosa del pa acabat de sortit del forn.
Les dependentes joves, acollidores, amb un bonic somriure al llavis, mentre no paren de trafeguejar i endreçar els panistres plens de pa de tot tipus.
Les xapates cruixents, a primera hora se'n troben totes les mides, les petites per fer un mos, les més grans per a tota la família , totes arrenglerades provocant els clients. Les baguets mostrant la seva esveltesa, mirant desafiadorament al públic.
El pa de pagès, petit i gran, amb la seva cara rodona i afable, sap que no estarà gaire estona a la prestatgeria .
Els bastons, alts i prims , torradets, cruixents, deliciosos, albirant inquiets per si algun menut se li atansa, i se l'emporta content.
És un gaudi per la vista aquest assortiment cada dia igual i sempre diferent.
Amb una llambregada m'adono que ja van col·locant ,els croissants, les coques, els pastissos; no saps què triar. Des de el fons ens arribar el soroll i l'aroma del primer cafè.
Davant aquest espectacle d'abundor i delicadesa, oblidem aquesta crisi amenaçadora que amb tanta insistència ens anuncien , i tots gaudim per un instant d'aquest petit plaer que ens ofereix la vida.

Ara un mica de poesia:

Cançó del forner

El Forner de Vallfogona

té una filla com de lli

que fa olor de coca tèbia

i de mica de comí

si l'atrapo a la pastera

o la beso d'amagat

m'empolsimo de farina

i d'olor de pa torrat

quan després me'n vaig a casa

o rumbejo per Ripoll

tothom sap que he fet passada

per la fleca d'en Grifoll


M. Desclot

Raimunda Pàmpols