dilluns, 30 de març del 2009

"La passejada" pel mar de Cambrils

Cambrils, diumenge 22 de març de 2009

Regata en Argenteuil, Monet

Fa 20’ que el sol ha començat a escolar-se entre el gruix de la manta nuvolosa matinera.

Ara m’escalfa. Noto l’aire com comença a circular. Del 140, un Xaloquet.
L’oficial principal ordena hissar la Delta. Hora d’embarcar-se.[...]

A mar. M’aïllo de la multitud, dels nervis, del frenesí.
Silencio el soroll escardat del motor. Em concentro. Escolto. Sento.

Estic surant, xipolleig de la petita onada contra l'obra viva de l’artefacte. Una suau brisa humida i fresca encara de la matinada de primavera, em recorre per la cara i les mans nues, em transmeten una esgarrifança que em recorre tot el cos.Acluco els ulls. S’intensifiquen les sensacions, aguditzo els sentits. Respiro. Segueixo concentrant-me.Sincronitzo el meu cos amb el vaivé de les onades. Prenc consciència. Són els minuts previs de passar d’una gran profunditat serena, a la més superficial i guerrera vivència.

Tothom s’hi juga molt: trofeus, medalles, prestigi els uns, reconeixement de la feina justa els altres. Segueixo concentrat. Respiro. Segueixo sentint. Repasso mentalment cada una de les regles que poden entrar en conflicte en dècimes de segon. Tinc dubtes. Continuo esforçant-me.

Una veu metàl·lica m’arriba a les oïdes: “En 1’ comencem procediment !” M’esvero. Em calmo de nou. Obro els ulls. El Sol m’enlluerna. Arrenco el motor. M’arriba una flaire de barreja de gasolina i oli, mala carburació. Deixo de respirar per empassar el mínim d’aquest núvol pudent. Soroll estrepitós.

Escolto la xiulada llarga mig ofegada d’una botzina d’aire. És característica. M’és familiar. És el senyal de preparació: minut -5.

M’aproximo a la sortida. Mentre identifico els números de cada equip, em noto els nervis a flor de pell, el cervell em va a cent, la musculatura del cos tensa, rígida, les parpelles immòbils, les òrbites llambreguen el camp de regates.

De nou la botzina. Minut -4. Senyal d’atenció per a la classe. La primera prova de la final del campionat acaba de començar.

Oriol Mascareñas (Àrbitre).

Esdeveniment:

Campionat de Catalunya per Equips de la classe Optimist 2009.

4 comentaris:

Raimunda ha dit...

Oriol, avui hem descobert una faceta que m'ha entusismat. Ets un home de ciències amb un cor de poeta.un tecnòleg que sap moure també les paraules i els sentiments. Felicitats!
Raimunda
Raimunda

Francina Gili ha dit...

La meva ignorància en temes nàutics em fa admirar tot el seguit de paraules, situacions i estats d'ànim que vas experimentar en aquesta competició. Deu ser un món apassionant per l'emoció que traspua.

Francina Gili ha dit...

La meva ignorància en temes i llenguatge nàutic fa que admiri el seguit de sentimentss que transmets en aquesta competició. Deu ser un món emocionant. D'ara endavant m´ho miraré amb més atenció però sempre des de terra.

C. Codorniu ha dit...

Oriol es nota que ets un home de mar.
et felicito pel teu escrit.
Carme