diumenge, 29 de març de 2009

UNA PASSEJADA AL PARC DE LES AIGÜES


Surto de casa i m’adreço cap el Parc de les Aigües, que és a tocar. Abans de travessar la Ronda, m’aturo a contemplar el viaducte del Cinturó que està esgotant els últims dies de la seva vida, i com penjat d’un fil espera l’agonia. Només resten altius uns fanals que sobresurten d’ell, i com sentinelles, estan a l’aguait esperant el moment fatídic. Creuo el pas de vianants i abans d’entrar al recinte, em crida l’atenció un grup d’homes que juguen a la petanca. És bonic de veure l’entusiasme que posen en la competició. Tant, que la gent que passa per allà prop, hi queda embadalida observant-los. Que la il·lusió rejoveneix la vida, és una constatació.
Decideixo entrar al Parc. A primer terme un passeig amb arbres gegantins dóna la benvinguda. A mesura que t’hi vas endinsant, tot l’enjardinat t’embauma de flaires. Un conjunt de caminets s’entrecreuen i cadascun et condueix a diferents llocs que et sorprenen per la diversitat de flora que engalana l’entorn. Els jardins s’estructuren de forma escalonada, amb terrasses independents, murs de separació, que condueixen a la part superior on es troba el típic dipòsit repartidor d’aigua.
El conjunt està distribuït en diferents espais, com són: jardins, un frontó, arbres fruiters, zona forestal, zones de joc i també un espai de picnic.
És un lloc molt adient, perquè tant la gent gran com l’infantil gaudeixin d’una estada inoblidable. Per això, moltes escoles hi programen sortides.

Rosa Vila