diumenge, 29 de març de 2009

PASSEJADA PER BARCELONA


CAP. IX

Com feia molt altres dies sortia de casa per a caminar la meva hora. Avui, però, és una passejada per a observar. Comptador de neguits a zero. Ment en blanc i ulls, cor, sentiments, oberts de bat a bat, una caminada diferent, aventurera si se li escau...
Surto de casa, C. Consell de Cent, cantonada C. Vilamarí, baixo per aquest i el primer edifici important l'Institut d'Educació Secundària, Ernest Lluch. Les seves parets de color rosat van variant el to cada vegada que "els artistes" hi deixen les seves empremtes... Vorejo el Parc de l'Excorxador i el primer arbre que veig un eucaliptus i gairebé m'enfado, però no, en deixo constància i li ho dic en ell: no m'agrades i aquí gens.
Segueixo la meva ruta, enfilo pel C. LLançà i de pet davant meu la remodelació de la plaça de braus de Las Arenas i entre la plaça i al mig del carrer una construcció de vidre i torno a dir: no m'agrada! Però jo, és clar, no entenc d'arquitectura i el que dirigeix el projecte sembla que és un afamat arquitecte, li diuen Richard Rogers. Ara l'obra està aturada, fa uns mesos hi treballaven fins i tot els dies de festa. La CRISI, ai las! Continua, em diu una veueta en el meu raconet intern i li faig cas i endavant que vaig a observar...
Creuo Pl. d'Espanya, en uns parterres alzines i en el cel blau una estela blanca que es va desdoblant en dues... En altres temps hagués esporuguit al personal. Inicio l'ascensió vers la muntanya pel passeig Avda. Maria Cristina, deixo constància a mà esquerra d'uns tarongers amargs, xipresos a banda i banda. Ignoro si també els hi han posat com a símbol d'acollida, és possible... A mà dreta del passeig a l'entrada de dos edificis, ufanosos margallons, em recorden la forja d'alguns edificis gaudinians.
¡Impressionant la vista majestuosa de la font i el palau al fons! He de fer, però, més camí. Segueixo per la meva dreta i arribo a la seu de Caixaforum, un edifici modernista de l'antiga fàbrica tèxtil C.Casaramona, de l'arquitecte Puig i Cadafalch i en aquest indret simulant un arbre una construcció de ferro i vidre. En diuen contrastos, oi?
Deixo d'inventariar edificis i em centro en la natura i els arbres: una araucaria molt elegant, plataners a banda i banda de la carretera i els arbustos molt agraïts, els baladres. Entremig arbres de l'amor, en aquesta època curulls de petitones floretes rosa, abans que les fulles neixin... Un arbre agosarat, diferent en el procés. Una bellaombra amb la seva impressionat soca. Hi ha també palmeres i arbres ampolla. I enfilo vers l'Estadi i allí, així que hi arribo, la gran emoció, com cada dia quan els veig, els magnolis. A ells els entrego la meva admiració, estimació i agraïment, a més de bells són generosos vers nosaltres, diuen que ajuden a descontaminar.

M. Cinta Amenós