dilluns, 30 de març de 2009

Resum de la joglar del blog

El Cisco
Capítol XI

Aquell estiu de l’any vint-i-nou
va fer molta calor.
L’amo els va proposar anar a nedar
i s’hi van apuntar.

Sobre el barri, l’amo els va explicar
que totes aquelles cases
estaven limitades d’alçada.
Unes, per a la gent pobre,
no podien sobrepassar de trenta-sis pams,
les de la benestant, els trenta-vuit.
Cap d’elles, no podia sobrepassar
l’angle de tir dels canons de la Ciutadella
en direcció al mar.

El Cisco, va començar a explicar
moments de la seva vida,
per cert, poc agradables eren.
Però amb molts treballs i penes
i coincidint amb la quaresma d’aquell any
la mare a aquells oficis assistí
devota com era, gràcies donà
per haver superat aquell hivern terrible
i això els esperonà.

Va anar a ajudar el mossèn de Nargó
un religiós amb barba
que predicar, molt li agradava,
amb uns sermons molt encesos
plens d’exemples esgarrifosos, gesticulant.
Tothom estava molt acovardit
excepte l’alcalde, que era liberal
i s’atreví a discrepar i a contestar-li
sabent el resultat.

Aquella nit es van sentir uns trets.
El malestar començava.
Ja passada la primavera
prop de les terres del Cisco
apareix gent armada amb ganivets i fusells
Escales buscaven aquella gent.
Eren soldats que lluitaven pel seu rei
i alliberar-lo d’aquells liberals, volien
ja que el tenien pres.

Aquella Constitució fou
anomenada la Pepa
ja que havia estat proclamada
per Sant Josep, la diada.
Estaven en contra de la Constitució
i el seu crit de guerra era “Visca el rei”
i també el de “Visca la religió”
Tots aquests soldats ocupar la Seu volien.
amb d’Eroles, al cap.

El moviment era dirigit
per monsenyor Creus, l’arquebisbe,
el baró ja esmentat, d’Eroles,
marquès de Mataflorida,
la junta anomenada: regència d’Urgell.
El baró proclamà diversos bans.
En un, reclamava els furs d’avantpassats
i exigia una Constitució com calia.
Tot eren intencions.

Els reialistes per escapar
pensaren un artifici.
Carregar els canons que hi havia,
posant-hi unes metxes llargues
i les encengueren per enganyar aquells soldats.
Així assoliren el cercle trencar
i ara des d’Andorra a França van passar.
Allí, la formació militar seguiren
que el rei, bé acceptà.

Capítol XIII
El comiat de l’Antoni

L’Antoni comunicà
a tots els seus bons companys
la intenció d’ingressar
al seminari de Vic.

L’hora havia arribat
de fer el somni realitat.
No només millorar el cos
sinó també l’esperit.

De la Universitat
i de la seva funció
discreparen amb el Pep,
i de Llotja, també.

L’Antoni molt a favor
de teòlegs, historiadors...
que ens havien precedit,
pel seu estudi profund.

Per captar la realitat
sobre el missatge de Crist
paraula necessitem
per poder evangelitzar.

La guerra dels Malcontents
era tema per parlar:
l’Església sobretot
i els seus malbarataments.

Rosa Vila