diumenge, 29 de març de 2009

CAPITOL VI. LLIBRE "EL CARRER DELS PETONS " ROBA ESTESA

.



Evocar la roba estesa em recorda un mot que encara no em perdut però ja veurem quan marxa: fer bugada.

Fer bugada volia dir un dia molt dur per a les dones (no recordo cap home en els safaretjos públics rentant). Escalfar aigua, preparar el llexiu, el cubell de roba bruta, anar als safaretjos a rentar amb tot el ritual: primer ensabonar la roba blanca i un cop mig neta posar-la en llexiu ("lejia") i rentar la de color. Un cop tota neta calia esbaldir-la en el safareig d'aigua neta i pasar la blanca per blauet per a fer-la així més blanca....

Quan penso en els llençols que es rentaven se m'acut que haurien d'estar en un museu. Els podríem nomenar parracs reunits. Un forat un parrac i així un rere l'altre fins a no quedar de l'original més que la gira amb les inicials brodades. La meva mare era una gran mestra aparracadora.

Els estenedors, si parlessin també ens podrien explicar com vivíem, abans, sense aigua corrent a les cases, sargint i cosint parracs i més parracs perquè el llençol de núvia calia no treure'l de la calaixera, es guardava per algun jorn especial o per a ser heretat com el llençol de la dot de la mare...

M. Cinta Amenós

HAIKU CAP. VII

Malfactors, lladres
jugadors i tramposos
trepa d'esbirros.

M. Cinta Amenós