dimarts, 3 de març de 2009

EL CARRER DELS PETONS


Text inspirat en el Capítol IV: "Els sons que sentia en Miquel en la nit misteriosa."

EL SERENO

En el silenci misteriós de les nits d´infantesa les pors a les ombres projectades per una làmpada penjada al bell mig del llarg corredor de casa, desfermaven la meva esporuguida imaginació, negant-me la son necessària per llevar aquelles pors. Per acabar-ho d´adobar els sorolls que traspuaven per les parets igual com ho fa l´aigua del càntir a l´estiu, feien irreconciliables la son amb la poruga persona que jeia al llit. Esperava amb frisança l´únic so que aconseguiria abatre les meves parpelles que tan aferrissadament es negaven a tancar-se: la veu del sereno.
Les campanes de Santa Madrona m´anunciaven que ja era a prop el so tan desitjat, unes lleugeres passes s´aturaven davant la porta metàl•lica ( vivíem a la planta baixa ), i com si d´un repertori musical es tractés, tres cops segurs, forts, celestials, acompanyats de una veu vellutada cantava. ” Les deu han tocat, la nit calma i la porta ben fermada ”.Tot just acabats aquest mots s´ajupia per comprovar si la porta s´alçava per donar fe de la seva gestió, aleshores per concloure la seva tasca amb to greu deia: “ Passeu bona nit "
Per Nadal, com era costum, els repartidors, els “ urbanos “, l´escombriarire, el sereno i un llarg etc. passaven les postals del seu ofici porta per porta cercant una propina per fer més dolces les festes (llavors no hi havia paga extra per Nadal ). Com que els pares coneixien la meva admiració per la figura del sereno aquesta tasca la deixaven a les meves mans.Jo em sentia feliç i cofoia de poder fer-li un petit regal a canvi de les tranquil•les nits que ell em feia passar. M´empolainava tal i com ho faria si del meu príncep blau es tractés, i sortia a la porta per demostrar-li tota la tendresa, admiració i devoció que sentia pel seu noble i dur ofici.

Montserrat Subirà

4 comentaris:

gina ha dit...

Quans records ens porten aquestes estampetes!És molt bonica l'explicació que fas d'ells, ben segur que estarien molt contents si ho poguessin llegir.
Gina.

C. Codorniu ha dit...

Montserrat, m'ha agradat molt el teu escrit i a mí també m'ha portat molts records ja que jo quan era joveneta també vivia a una planta baixa i recordo molt bé el vigilant amb el seu bastó i el sereno

Raimunda ha dit...

Aquest relat que m`ha fet viure de nou les sortides amb els meus pares, quan a la nit demanàvem l'ajuda del sereno per què ens obrís la porta.Era uh home amable que sempre tenia un somriure als llavis.
Raimunda

Raimunda ha dit...

Montserrat, Ja et vaig fer el comentari, però quan avui he tornat a llegir el relat , no puc més que dir-te que fas unes imatges i comparacions precioses." Traspua per les paretscom fa l'aigua del cantir a l'estiu"
Raimunda