diumenge, 1 de febrer de 2009

Relats fantàstic: "La dringadissa de les liles"


La meva amiga està malalta, una melangia gegant li embolcalla l'ànima. No sé què fer per animar-la. He tingut notícies d'una botiga molt especial plena d'objectes inèdits i divertits. Així que un cop feta la pensada, me'n vaig a veure si puc trobar un enginyós regal que la sorprengui i que l'ajudi a sortir del seu atzucac.

En entrar a la botiga, una certa incredulitat m'envaeix. Tot és tan normal: setrills, plantes, coixins, paelles. Quan m'adreço a la dependenta m'aclareix que els objectes són corrents però els efectes extraordinaris. Hi ha plantes que així que es toquen, cada vegada es van fent més petites , tant, que es poden portar com a fermall per guarnir el vestit; o bé el setrill, que quan l'omplen difon olors fantàstiques i encisadores.

Però és una planta senzilla la que ara crida el meu esguard. Unes liles, plenes de raïms olorosos i translúcids -entre el vermell i el blau- on la llum hi passa acariciant-les. En acostar-me una dringadissa alegre ha sonat, quan me n'alluno aquest so s'atura i un silenci dolç envaeix l'estança. Aquest, aquest és l'objecte que jo vull, la seva música alegrarà la meva amiga. Satisfeta de la meva troballa, l'agafo com un tresor descobert.

Però el seu dringar incesant i peculiar que al començament m'alegrava ha esdevingut pesat i eixordador perquè no me'n puc separar fins arribar a casa de la meva amiga. Tothom em mira recriminant-me l'escàndol que faig.

Sortosament arribo al meu destí. La meva amiga baixa de pressa les escales, i em diu: "On vas? el soroll que fas m'ha fet sortir al balcó i he vist que eres tu, Nadal ja ha passat." Feia dies que no la veia somriure. Amb un to maliciós i incrèdul em diu: "Au, passa, passa, que tens uns acudits! ".

Raimunda Pàmpols