diumenge, 1 de febrer de 2009

PA AMB VI I SUCRE



Hi ha certs records d'infantesa que no s'obliden mai. No són records profunds, no són records poètics, són records infantils que van directes a l'estómac després de passar per l'olfacte i el paladar.

El record que em té el cor robat és un senzill berenar que avui està prohibit als nens: és el pa amb vi i sucre. En temps passats, les mares que tenien cura dels fills i en èpoques que no hi havia gaire teca per a matar el cuc van inventar-se aquesta menja.

El pa amb vi i sucre que em feia la meva mare era tendre, dolç, olorós i amorós, a més de nutritiu i calòric la qual cosa anava molt bé i ja podíem anar a jugar al carrer. Sí, en aquells temps es jugava al carrer, era el lloc ideal per a fer córrer la imaginació i recrear els diferents jocs, és que no hi havia tele. Avui això seria un miracle.

Ingredients:
Un bon pa de pagès, un bon vi del Priorat i sucre.


M. Teresa Alonso