diumenge, 1 de febrer de 2009

LA PASTERA

En Prudenci Dolceta duia una existència tranquil·la i avorrida, dedicada a l’elaboració de dolços i galetes a l’obrador de la seva pastisseria del poble de Riuprimer. Res no alterava la seva rutina, que era la mateixa dels seus pares i avis.

Però un dia qualsevol d’aquell any incert, en Prudenci va notar quelcom diferent al seu taulell de treball. Per més que es concentrés en l’encàrrec del pastís d’aniversari de la senyora Magadalena, no podia deixar de mirar de reüll la tapa de la pastera, que insistentment reclamava la seva atenció. Tal era el poder persuasiu d’aquell objecte que va deixar a mig fer la cobertura de xocolata del pastís per accedir a la crida de la caixa de fusta.

Quan en Dolceta va obrir la tapa, una forta olor dolça de galeta el va xuclar fins a ser totalment engolit per la boca immensa i afamada de la pastera.
Maria Aguadé

1 comentari:

C. Codorniu ha dit...

Quina por! quan vegi una pastera miraré de no ser tafanera i no m'hi acostaré, no fos cas