dimarts, 20 de gener de 2009

La lluna - poema de Gina Porta

La lluna la pruna
de cara rodona
al núvol s'amaga,
és ben juganera.

Vestida de dol
la lluna subtil,
cobreix el seu mal,
el tapa amb un vel.

Son pare la crida,
la lluna no escolta,
el sol pel darrera
a casa l'empenta.

Sa mare no vol
que corrri amb l'estel.
La lluna humil
es torna cabal.

Son pare l'agafa
li renta la cara
¡ Espavila nena,
la feina t'espera!

I la penja al trespol.
Dels vaixells, fanal,
pels amants, consol.
Ets lluna d'abril.