diumenge, 24 de maig de 2009

NÚVOLS

Lligat al Cap. XXXIII


El cel blau il·luminat per l'astre rei llueix en un dia esplèndid. Surto al balcó i em fonc en una conxorxa d'abraçades recíproques; ell és a dalt i jo a baix però ens fem la gran encaixada de pau, harmonia i complicitat.

Li demano: "Com estàs d'humor?". I com sempre no em respon, jo no em rendeixo. Torno a sortir i el cel no llueix tant, comencen a passejar pel meu tros de cel blau núvols grisos. Els ho retrec i els dic que no és el seu tros. Torno a mirar el cel i els núvols han buscat reforç, com si d'un exèrcit es tractés i em fessin pam i pipa.

Una nova sortida de control per part meva i l'exèrcit imaginari ara és ja una gran potència que s'ha interposat entre el cel, el sol, i jo i m'ofereixen un panorama gris fosc amenaçador d'enrenou. I flash! Un llampec que es dibuixa i un tro que espetega dur, sonor, dels que fan neguit.; així una bona estona i jo mirant delerosa com aquells núvols s'havien interposat en la meva comunicació amb el sostre blau. I els meus ulls esbatanats i emocionats que descobreixen en el cel l'aparició d'un arc perfectament dibuixat: l'Arc de Sant Martí, bell, harmoniós amb els seus bonics colors difuminats i tan ben dibuixat... I els núvols acomboiant-lo com si em diguessin: "Ací tens el teu present. Gaudeix-ne!".

M. Cinta Amenós