diumenge, 24 de maig de 2009

FLEQUERS, FORNERS I EL SEU SANT PATRÓ

Flequers, forners i el seu Sant Patró

En Miquel del "Carrer dels Petons" quan va arribar a Barcelona es va posar a treballar al forn del carrer Fonollar i devia estar força content de trobar aquella feina ja que la gent d’aquell temps tenia l’ofici de forner per un dels millors perquè t'asseguraves el pa i la feina per a tota la vida donat que de pa a tots el llocs se’n menja.
Aprofitant que avui és 16 de maig, la Festa de Sant Honorat patró dels forners, comentaré aquest tema.

Per a la vida simple i reduïda de l’home antic quan anomenava “pan volia dir “tot” que s’ha mantingut en les llengües llatines per a designar el pa que sempre ha estat de gran importància en totes les civilitzacions.
La descoberta de la seva fermentació és atribuïda als egipcis que ja 3000 aC feien el pa amb mètodes semblants als actuals. Durant l’època mossàrab les famílies amassaven el que seria el futur pa i hi posaven una marca que serviria per iden
tificar-lo quan el portessin a coure als forns públics perquè fins èpoques recents, el pa era pastat generalment a casa i, a vegades, portat al forner per a ésser cuit.
Es a dir, el forner era simplement qui es cuidava de coure el pa però a les ciutats, també era venut als mercats pa elaborat pels flequers, que anaren adquirint una major importància a mesura que desapareixia el pastar casolà i arribaren a monopolitzar tots els treballs relacionats amb el pa.
El preu i la quantitat a pastar pels flequers eren regulats escrupolosament pels consells municipals a través del mostassaf. Els forners només estaven autoritzats a vendre en llocs determinats el pa de puja, és a dir, un de cada vint dels que coïen al forn dels pastats per particulars. L'elaboració del pa de fleca era també minuciosament reglamentada i el seu pes fixat pel mostassaf.
A Barcelona, des del 1537 els consellers es feren càrrec directamen
t de la confecció del pa i obligaren els flequers a pastar als forns municipals o pastims, cosa que feren alternativament a compte de la ciutat i a compte propi.
El 1767, amb la llibertat de pastar pa i vendre'n (lliure panificació), els flequers s'encarregaren de pastar-lo i finançar-lo, però la ciutat mantingué un control rígid sobre la qualitat i els preus.
Com Catalunya no és bona terra pel blat sempre ha calgut importar-ne d’altres llocs i com venia a través del mar i es tenia el problema dels corsaris els nostres avantpassats explicaven amb angoixa les fams de maig per no haver arribat cap collita.
Existeix molta documentació que tracta sobre com es pressionava a les naus per descarregar aquest gra. Sovint, els cicles dels preus del blat, sensibles a les oscil·lacions de l’esmentat proveïment i amb les crisis consegüents de subsistència, originaren motins entre la població de les ciutats; d'aquests motins, potser el més famós fou el de l'any 1789, a Barcelona, conegut amb el nom de Rebomboris del Pa.
Pel que fa al patró dels forners catalans primer va ser Sant Gem però posteriorment ja es va venerar a Sant Honorat qu
e, segons la llegenda, enfornava i desenfornava els pans de dos en dos i fou qui va descobrir la manera de fer els coneguts pans de tres crostons
Sant Honorat era bisbe i va renunciar a la vida fàcil i regalada en què vivia a ciutat i al palau episcopal i es va retirar al cim d'una muntanya, per fer penitència i oració.
Ens expliquen que com era molt actiu i no podia estar quiet, excepte quan pregava, va començar a fer pa, que enviava als pobles de la contrada amb un ruquet que tenia, que marxava sol i passava per les cases i masies, on la gent agafava el pa i hi deixava o bé altres queviures, animals de corral, o més farina per a pastar. Quan el ruquet havia acabat el pa que duia retornava sol vers l'ermita on hi havia el bon sant. I si algú li deixava diners en pagament, sant Honorat els esmerçava per fer caritat als pobres.
La tradició ens relata que els nostres antics forners, tenien per pecat pastar i encendre el forn pel dia del Sant Patró. Per tal de demostrar al públic que no treballaven tenien molt d’interès en despatxar ells mateixos el pa, parlar i obsequiar amb coca a la seva parròquia.
Tot seguit una estrofa dels goigs que els forners tenen dedicats a Sant Honorat:

I puix eix gremi devot
de forners i de flequers,
us venera amb cor sincer
i us obsequia en quan pot,
mostrant-vos pare amorós
amb qui patró us ha invocat:
siau lo nostre advocat,
gloriós sant Honorat.
Vocabulari. - Mostassaf: Antigament, funcionari municipal encarregat de vigilar i contrastar oficialment els pesos i les mesures, sancionar els infractors, comprovar la bona qualitat i els preus dels queviures, i vetllar per les obres fetes pels particulars en les seves cases.
També: mostassà [Etimologia — De l’àrab hispànic muhtasáb, mateix significat

Maribel Rafel