diumenge, 25 de gener de 2009

El paisatge que més m'enamora

Hi ha paisatges que m'inunden el cor d'emocions, però no són els camps verds que omplen la meva mirada de guspires de verdors melats, cítrics i maragdes; ni aquelles superfícies de grans amplades, de diferents formes, com si un arquitecte enginyós les hagués arranjades; ni l'esguard de la figura difusa d'un home que llaura capficat i atent en la seva feina; ni els racons més secs i calents de la plana on apareix la bosquina resseca de garric i arçot. Ni em trasbalsa aquest paratge que canvia i apareix ara perfilat per corrues d'oliveres d'un verd diferent matisat d'argent, ni els ametllers romàntics, vestits de blanc , fidels anunciants de la primavera, que encara trigarà a venir, conjurats per pintar de neu tots els camps i difondre la seva llum enlluernadora. No, no és aquest el miratge que em trasbalsa.

El meu esguard s'encongeix quan albiro a la llunyania la figura tendra i acollidora del campanar del meu poble. Un cúmul de dolces emocions m'envaeix i tot es transforma. Aquest és el paisatge que m'enamora.

Raimunda Pàmpols