dimarts, 28 d’abril de 2009

No hi ha res que sempre sigui igual ...

No hi ha res que sempre sigui igual. Les pedres i les muntanyes canvien amb el pas del temps així com també ho fan els indrets amb les seves honorades figures.
A les passejades per la Rambla amb la Neus, el Miquel al capítol XVIII del carrer dels Petons ens fa la següent descripció:
“Em vaig mirar una estoneta aquella estàtua del rei Neptú que hi havia al capdamunt del pilar de la font. La idea que algú hagués imaginat l’existència d’un rei del mar i dels peixos amb aquell arpó que lluïa a la mà em va semblar fascinat. No vaig trobar gens estrany l’apreci que tenien molts barcelonins per aquella escultura de l’home de la barba blanca. Tot i la seva aparença atlètica i musculosa, vist a una certa distancia recordava l’estampa d’un vell pescador sortint de la mar”
Es refereix a la estàtua dedicada al Déu Neptú, obra de l'escultor català Salvador Gurri i Coromines, coneguda per tothom com la Font del Vell, situada a la Plaça del Teatre de la Rambla.
El 26 de desembre de 1906 en el mateix lloc on estava la Font del Vell es va inaugurar el monument a l’escriptor i dramaturg Frederic Soler, conegut com a Pitarra (1839-1895).
És un escultura en marbre blanc sobre pedra de Montserrat i representa a l'artista assegut sobre les màscares de la comèdia i la tragèdia, amb un paper a la mà tot esperant la inspiració, dalt d'un pedestal ornat amb volutes i garlandes.
Projectada el 1896 i conclosa el 1906 per l'arquitecte Pere Falqués amb la col.laboració de l'escultor Agustí Querol.

En aquesta imatge podem observar la transformació que al llarg dels anys ha tingut aquest espai des del segle XIX fins ara.

Maribel Rafel