dimecres, 11 de març de 2009

COSES PETITES

NIU D'ORENETES

Al corral de casa meva, al sostre, hi havia una construcció de fang i palla, enganxada a un cabiró. Era la caseta de les orenetes que any rera any venien al seu niu, podríem dir que era la seva segona residència perquè la seva estada era temporal.

Elles, però, mai em van dir, ni jo els ho vaig demanar, on tenien l'altra casa.

A casa era notícia: "ja he vist les orenetes en el seu niu!" i cada u feia la seva visita de cortesia.

M. Cinta Amenós

NINES


No haver nedat en l'abundància, de petita, va fer que les meves inexitents joguines fossin substituÏdes per altres, manufacturades a l'instant i sense disseny previ: imperatiu de les ganes de jugar, on és la nina? au!, a fer-la a l'instant.

De les ponzelles de la flor de la rosella, abans d'esclatar jo me'n feia nines... primer obria la part verda que recobria els pètals de la flor i aquesta un cop oberta, mostrava com una mena de

capseta on hi ha les llavors i jo la feia servir per als caps de les meves nines, estarrufava els pètals i la part verda més resistent feia com de jaqueta llarga que els donava un aire elegant...

Tenia nines a dojo que duraven poc perquè es marcien. Encara perduren en el meu imaginari. Jo vaig jugar, com havia de ser, a nines.

M. Cinta Amenós