dissabte, 17 de gener de 2009

Textos paral·lels a la Lluna de gener



L'HORTOLÀ

S’hauria de ser una persona poc sensible per no donar importància a la feines d’un pagès. Si tens amor a la naturalesa, veuràs que ens atorga de tot per poder viure: mines de ferro, d’or, tota mena de minerals, l’oxigen per poder respirar, tots el aliments que tenim al nostre abast, carns, peixos, hortalisses, llegums.... i tots els fruits de la terra.
Hi ha moltes persones que no han vist un hort. En Pere de petit ja va saber el que era cultivar un hort. Acabada la guerra el seu avi va fer un petit hort per poder tenir aliments per a la família, en Pere, era petit , però l’avi li va ensenyar a tenir amor a la terra. De la terra i els seus productes, s’han inspirat, poetes, músics, hi ha himnes, com el de la terra Murciana, sarsueles, com La Rosa del azafrán.
El Pere també es va dedicar una vegada jubilat a realitzar la il·lusió que li venia de petit: cultivar un tros de terra per fer-se el seu hort. A pesar de viure a Barcelona, anava a Sort molt sovint, allí va fer realitat el seu somni. Va començar primer a preparar la terra, adobar-la, passar-hi un petit motocultor, a col·locar el rec automàtic esperant la primavera.
A la primavera es van allargant els dies , comencen a florir els abrets; és l’època de plantar i sembrar, el sol els dóna vida i l’aigua l’aliment necessari per poder créixer i esperant l’estiu, per poder recollir els tomàquets, cebes, enciams, mongetes tendres, patates i altres aliments. A la vegada els arbres fruiters també donen el seu fruit, compensant tot l’esforç que s’ha realitzat. La il·lusió de recollir el primer tomàquet, la primera fruita, qui no té un hort no la pot sentir. En entrar la tardor es recullen els últims fruits, es prepara l’hort per la pròxima primavera, es recullen tots els estris, cauen les fulles. L’hivern és molt fred, les temperatures baixen sota zero, neva, és l’època de podar els arbres, que encara dormen, la terra descansa, la neu adoba la terra. Aviat la primavera despuntarà.

Pere Clarimón


Les postes de sol






A l'estiu, darrera les muntanyes de Ponent, a l'altra banda del Motseny, cada tarda es poden contemplar unes postes de sol dignes d'admiració. És un dels espectacles més bells que ens regala la natura. Els colors del cel són rogencs de diversos matissos. El sol ja el podem mirar cara a cara i ens obsequia amb un panorama sublim. A mesura que la nostra estrella s'amaga surten rajos brillants, intensos, que converteixen l'horitzó en un gran escenari de mil reflexos. Quan al cel hi ha núvols, aquests es vesteixen del mateix color de l'entorn, són gegants preparats per començar la funció.Els arbres i les muntanyes són actors que també participen en aquesta representació . Les seves siluetes es perfilen deixant el protagonisma a l'actor principal que és el sol.Però ,tot plegat, en qüestió de pocs minuts, es va fonent i tot aquell panorama esplendorós desapareix i la nit comença a fer notar la seva presència.

Les postes de sol han inspirat a molts poetes i ,en general, l'esguard d'aquesta meravella em fa pensar en la grandesa i l'ordre que regeix l'univers i sento que formo part d'aquest engranatge tan complex i alhora prodigiós.

Magda Simon


L'hivern


La naturalesa és sàvia, dia a dia va canviant i d'una manera subtil, rigorosa i disciplinada ens marca el pas de la vida, va pintant de colors, olors , de cants, el camí que nosaltres, d'una marera inconscient, anem fent.

Cada estació té el seu encant. L'esclat de la primavera, bella, sensual, alegre. L'escalfor de l'estiu a vegades aclaparant, els camps , la sega, les retvelles, les fogueres anunciant l'entrada d'aquesta estació màgica. La tardor senyorial i majestuosa amb els seus vestits grocs ,marrons de coure,"vermells colors ferruginosos, dels estanys extasiats que pengen dels núvols del cel? Aquests colors , que recorden les pintures del Greco".J.Pla.
La tardor es cuida de despullar la natura i arriba l'hivern, fred plujós ...per a mi l'estació predilecta. M'agraden els arbres quan mostren la seva nuesa, les branques llargues, primes, despullades de tot guarniment, mostren altius la netedat de les seves formes , tota la bellesa , la serenitat de les estructures i dibuixos que emmarquen de nou el paisatge.El caliu de la llar, el foc , la calefacció, els menjars de cullera,els contes al voltant de la taula...

Sempre m'ha agradat contemplar la lluna , sobretot a l'hivern, la seva claror de plata,tot mirant-la segons el meu estat d'ànim me l'ha fet veure riallera ,trista sàvia, evvollada d'estels de plata com una gran deessa de la nit. Però la seva qualitat més evident és la de l'acolliment.

Ella des de el seu lloc privilegiat ens acull a tots, a aquest món canviant i impevisible.La seva visió tendra i acollidora ens dóna la fermesa d'un gran far que ens guia

Raimunda Pàmpols




Les llunes de tardor, toquen els núvols amb una mena de voravius. Veiem com hi pengen els grocs de rovell d’ou, els malves, els violetes, els vinagres, els coures, els oxidats, els colors ferruginosos els estanys extasiats que recorden les pintures del Greco. Aquest és l’únic pintor que ha arribat a reproduir, en les seves teles, els dramàtics colors que tenen els núvols tocats per la lluna de tardor.

Jossie Casanovas