dijous, 23 d’octubre de 2008

ZERAFINA de Mercè Rodoreda

La protagonista és una dona: Zerafina. El conte ens la descriu fantàsticament com una noia de poble que es trasllada a la ciutat per a realitzar feines domèstiques i se sent conformada dins aquesta vida tan simple.La gràcia de la narració és que la Serafina (Zerafina) és papissota, és a dir, pronuncia les s per z. He intentat esbrinar com s’anomena aquesta anomalia i potser es relacionaria amb una disàrtria que consisteix en l’alteració del llenguatge per la dificultat a articular els sons que formen les paraules, sense que hi hagi cap problema de comprensió ni de comunicació per un mitjà escrit o mímic.La lectura del conte a mi m’ha produït una gran tendresa vers aquest personatge i el voldria comparar al mateix sentiment que vaig experimentar per la serventa Felicité de “Un cor senzill “ conte de Gustave Flaubert. Ens narra també la història d’una existència simple i primària, gairebé de bestiola. Felicité està respresentada com un dona ignorant, devotíssima, treballadora i amb pocs anhels.
En aquesta primera Lliçó va sortir la paraula àgora i, com alguna companya, no coneixia exactament la seva etimologia a continuació la detallo.Àgora grega (del grec αγορά, mercat) igual al fòrum romà. Lloc on s’ubicava el centre cultural, comercial i polític de la polis. Les àgores eren les places públiques on els ciutadans debatien lliurement, a cara descoberta, els assumptes de la res pública, de la cosa pública, els assumptes que, objectivament, són de l’interès general. Les assemblees de ciutadans es realitzaven al mateix recinte.
Maribel Rafel