"L’Antoni va comunicar als companys de la fonda que volia ingressar al seminari de Vic: “Ara tinc ocasió d’assolir el meu antic somni més elevat: treballar en el conreu de l’esperit; treballar no només per millorar el manteniment del cos, sinó per dignificar i salvar allò que tenim de més profund les persones: la nostra ànima.” El carrer dels Petons, capítol XIII.
Dediquem aquest poema de Jacint Verdaguer a l’Antoni abans d’entrar al seminari de Vic. Faltaven uns vint anys perquè Verdaguer també hi ingressés.
Recordeu que la lletra de les cançons és a un dels apartats de l'Àgora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada