UNA PASSEJADA PER L'AVINGUDA GAUDÍ

He començat la passejada, a la Plaça Gaudí tocant al temple de la Sagrada Família, cruïlla amb el carrer Provença. Fa un matí molt assolellat i la temperatura és agradable. Tot enfilant l’Avinguda es veu una perspectiva esplèndida. Al final, s’alça majestuós l’Hospital de Sant Pau. Aquest passeig té molta vida: hi ha moltíssims comerços de diversos tipus: sabateries, botigues de roba, joieries, pastisseries… i molts bars . A cada costat del Passeig hi ha arbres i a banda i banda es troben les calçades amb les seves voreres corresponents també amb arbres anyencs, alts i valuosos. Just començar la passejada hi ha un pont de ferro que va d'un costat a l'altre del Passeig , com si fos una glorieta . En temps de molta calor fa una mica d'ombra i és força acollidor.
A mesura que vaig pujant contemplo els cinc fanals que fa anys havien estat al Passeig de Gràcia, cruïlla Diagonal i que l’any 1975 els van retirar perquè destorbaven la circulació.Posteriorment , al cap de deu anys, es van recol·locar a l’Avinguda Gaudí. Són una veritable joia , la base és de pedra i la part superior de ferro forjat. Dónen aquest toc modernista tan especial i únic en aquest espai de la nostra ciutat.
L’Avinguda és una diagonal que comença a Provença i acaba a Pare Claret ,travessant tres carrers: Rosselló, Còrsega i Indústria. També cal destacar el monument que es troba a l’inici del tram entre Indústria i Pare Claret. És una escultura d'Apel·les Fenosa de l’any 1978 que es titula: El bon temps perseguint la tempesta.
En aquest últim espai del passeig hi ha quatre coberts de ferro i sostre de fusta tramada, per on s’hi enfilen glicínies.
Les cases són de començaments i de mitjans del segle passat,tenen les portes de l'entrada de ferro negre i vidre, unes tenen grans balconades, d'altre només finestres, unes són més luxoses i d'altres són més senzilles, hi ha força varietat. L’alçada de les cases és d’entre set i nou pisos.

Com que la temperatura d'avui convida a sortir al carrer per gaudir del sol,f orça gent gran està asseguda als bancs laterals llegint el diari o bé parlant, perquè cal dir que en aquest espai hi ha molta vida de barri i és un punt de trobada del veïnat. A les terrasses hi ha noies amb criatures petites, prenent un refresc, estrangers, ja que és un indret molt turístic, i d’altres tipus de gent. Pel mig de l'Avinguda s’hi veuen avis passejant els néts amb cotxet, dones amb el carro d'anar a comprar… un panorama molt divers i en general tranquil.
Ha estat una passejada tan plaent que l’he fet en les dues direccions i he pensat que la repetiré més sovint.

Magda Simon