Passejada de sons i colors
Surto de casa, en obrir la porta percebo la remor llunyana de la gatzara que fan la corrua de nens i nenes anant a l'escola, omplint el carrer de sons i alegria. En uns instants reina el silenci més absolut, sols la piuladissa suau dels ocells que de bon matí comencen a voleiar d'aquí cap allà. Dues gavines observen assegudes tranquil·lament dalt una teulada, de sobte s'enlairen i amb els seus crits escardalencs trenquen com llances el silenci.
Ara , són els sons guturals d'un nen que rialler em mira, assegut en el seu cotxet que el pare empenya en força, arriben tard... en dues gambades són a la porta, que grinyola en obrir-se, de dins surt un tritllejar de festa, celebren, potser, l'arribada de la primavera ?
No sóc encara a la cantonada, que m'avança el pare, que alegrement em saluda, alleugerit de la primera tasca , marxa com un coet satisfet cap a la feina.
Continuo el meu camí, em sorprèn la quantitat de sons i els paratges varis que vaig observant. Les dues rengleres d'arbres que mostren els primers brots, neguitejant-se per ser els primers en enllestir els vestits nous de les seves branques. La primavera s'ensuma; la flaire, se sent i s'escolta. El cel és d'un blau lluminós net de núvols, d'una claretat que enlluerna. Un dia tranquil d'una gran placidesa.
Tot just aguaito la gran via de cotxes , me'ls trobo aturats com un exèrcit obedient esperant el senyal verd per sortir, el brunzit d'unes motos que surten com un espetec engolint l'aire suau que batega. L'acceleració primer somorta, després més forta dels cotxes que comencen a moure's, i l'autobús que amb la potestat que li dóna la seva alçada , emprèn la seva marxa amb un run -run suau, que no s'atura davant d'un viatger que panteixant i esbufegant arriba tot just quan ell inicia la marxa.
Asseguda a la parada , gaudeixo del reguitzell de sons i olors, i penso que cada ciutat i cada barri té els seus que el carateritzen. El meu barri és tranquil, fa olor de menta i de romaní , i encara conserva una mica la flaire de muntanya i de pagès. Deu ser l'olor d'herba fresca d'aquelles heures enfiladisses que embolcallen les parets d'alguna casa o els lilàs que tot just han començat a brotar i tenyeixen d'un color lila tendre les façanes. Dualitat de la vida , ciutat i poble que caminen junts .
Ara , són els sons guturals d'un nen que rialler em mira, assegut en el seu cotxet que el pare empenya en força, arriben tard... en dues gambades són a la porta, que grinyola en obrir-se, de dins surt un tritllejar de festa, celebren, potser, l'arribada de la primavera ?
No sóc encara a la cantonada, que m'avança el pare, que alegrement em saluda, alleugerit de la primera tasca , marxa com un coet satisfet cap a la feina.
Continuo el meu camí, em sorprèn la quantitat de sons i els paratges varis que vaig observant. Les dues rengleres d'arbres que mostren els primers brots, neguitejant-se per ser els primers en enllestir els vestits nous de les seves branques. La primavera s'ensuma; la flaire, se sent i s'escolta. El cel és d'un blau lluminós net de núvols, d'una claretat que enlluerna. Un dia tranquil d'una gran placidesa.
Tot just aguaito la gran via de cotxes , me'ls trobo aturats com un exèrcit obedient esperant el senyal verd per sortir, el brunzit d'unes motos que surten com un espetec engolint l'aire suau que batega. L'acceleració primer somorta, després més forta dels cotxes que comencen a moure's, i l'autobús que amb la potestat que li dóna la seva alçada , emprèn la seva marxa amb un run -run suau, que no s'atura davant d'un viatger que panteixant i esbufegant arriba tot just quan ell inicia la marxa.
Asseguda a la parada , gaudeixo del reguitzell de sons i olors, i penso que cada ciutat i cada barri té els seus que el carateritzen. El meu barri és tranquil, fa olor de menta i de romaní , i encara conserva una mica la flaire de muntanya i de pagès. Deu ser l'olor d'herba fresca d'aquelles heures enfiladisses que embolcallen les parets d'alguna casa o els lilàs que tot just han començat a brotar i tenyeixen d'un color lila tendre les façanes. Dualitat de la vida , ciutat i poble que caminen junts .
A la tornada , sento un brunzit inesperat un aldarull, el carrer tallat. Una brigada d'homes i màquines fan la feina. Van decapitant totes les branques que feia unes hores lluïen ufanes els primers brots ,ara esteses a terra , maltractades, apilades fent feixos diversos. "Per què ho feu ara?" pregunto al cap de colla. "Oh, Barcelona és molt gran,vam començar la poda al gener , aquí ha tocat ara, no hi fa res que hagin començat a brotar, no es pensi, ara creixeran amb més força."
La duresa de la burocràcia. Quants fets passen i no tenim l'encert de percebre'ls...
Raimunda Pàmpols
Raimunda Pàmpols
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada