Hem anat al Teatre: Víctor Català

Hem anat al Teatre: Víctor Català

Dins de les activitats organitzades per la Professora M. Dolors Vinyoles, i el segon dia després de l’estrena al Teatre Romea, un grup d'alumnes hem anat a veure la representació dels dramàtics monòlegs de Víctor Català “La Infanticida i Germana Pau” que tracten sobre dues dones reprimides per la societat masclista i conservador del segle passat. Obres estremidores és un dels qualificatius que utilitza el Director Josep Maria Mestres quan fa el seu comentari sobre aquests dos monòlegs.
Nela, la protagonista de La infanticida, és una jove pagesa que ens narra els seus sentiments des de la cel·la del manicomi on l’han tancada després de matar a la seva filla acabada de néixer. La criatura és el fruit dels seus apassionats amors amb un jove de la burgesia catalana. Aterrida i espantada que el seu pare s'assabenti de la deshonra, degolla la nena. Com senyala Francesca Bartrina, especialista en Caterina Albert, la innocència de Nela representa una de tantes dones dels personatges d’aquesta escriptora que tenen en la bogeria l’única forma de rebel·lió contra la comunitat de la qual són víctimes.

Germana Pau s'ambienta en l’habitació d’un hospital assistit per monges. Veiem en un llit a un home molt malalt, del qual s'ha d'ocupar la Germana Pau. A poc a poc, les emocions d’una dona ressentida per la vida es van expressant i ens adonem que la monja coneixia i estimava profundament aquell home abans de fer-se religiosa però ell la va abandonar per una altra dona.

Emma Vilarasau i Àngels Gonyalons són les actrius que magistralment interpreten aquestes dues dones d’estatus tant diferents, però igualment tan maltractades per aquella col·lectivitat.

Víctor Català, pseudònim de l’autora Caterina Albert, novel·lista, narradora, autora teatral i poeta, va ser reconeguda en els Jocs Florals pel monòleg teatral La infanticida. L’autoria femenina d’aquest drama rural va provocar un escàndol als cercles literaris de l’època, els quals l’havien acceptada com a poeta sempre que se cenyís al model conservador i no pretengués parlar sobre la identitat o el desig femenins. Aquest fet va portar la seva creadora a refugiar-se sempre més sota pseudònim. Amplia informació sobre aquesta obra a:
http://www.teatreromea.com/media/dosspedagogic/
http://www.elperiodico.cat/ del 20.03.09

Maribel Rafel