EL LLIBRE "EL CARRER DELS PETONS" ENTRE MOS I MOS UN SECRET
Agenollades sota l'olivera plegaven olives arbequines (molt petites) amb una rapidesa que ni un estruç afamat les hagués pogut igualar.
A dues mans, que en semblaven quatre, com més ràpid ho feien més olives podrien vendre i així completar el minso jornal que en plena postguerra guanyaven molts i més especialment els treballadors del camp.
Podrien explicar-se coses o no, de les famílies, del poble, xafarderies dels altres pobles. Vigilaven força, però, en fer certs comentaris, baixant molt la veu i segons quins temes ni baixant la veu, perquè després calia pasar pel confessionari i de política mutis i a la gàbia...
La Filomena ja en tenia el pap ple d'haver d'acotar sempre el cap i callar quan amb el seu home parlaven de les respectives famílies, la d'ell era sempre la més assenyada, la tia majordoma, la germana monja... i en canvi la d'ella, segons ell, era més del cantó baliga-balaga i així un dia sí i un altre també.
Tant va el càntir va a la font que un dia es trenca. I aquell dia ella podia parlar de la trencadissa, del padellasos. Finalment va poder posar, ella, un exemple menys honrós a l'altra nissaga. Sempre li volien fer creure que la Rosalia, la germana del seu home que vivia a Barcelona treballava en la botiga de llenceria del senyor Ignasi, el que va venir al poble amb ella, no feia gaire. Però ella, va dir-li, sabia que això era la tapadora. En realitat la Rosalia era l'amistançada d'aquell tant digne i ben casat senyor. Dir-li marfanta o bagassa no ho va poder fer perquè no sabia el significat d'aquells mots i en públic no va pronunciar la paraula que sí sabia el que significava, però sí que en el duel dialèctic la va dir amb totes les lletres i la Filomena va clarificar-li a la Carmeta: ja en tenia el pap prou plé d'acotar sempre el cap. Un cop cadascú era més just.
Va passar bastant de temps en què les dues famílies vivien en una mena d'empat tècnic gràcies a la valentia de la Filomena...
M. Cinta Amenós
HAIKUS
CAP. IX
I tirant a ocre
la lluna ataronjada
nit amarada.
CAP. X
Espelma prima
flameta tremolosa
fumera fosca.
Llàgrima prima
avall regalimava
esgrogueïda.
M. Cinta Amenós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada