Discurs autoritari

Fes un petit text en què algú que té un caràcter autoritari faci un discurs pujat de to

Ja han arribat els cuiners i el cambrers. Tothom està a punt de començar a treballar, un ambient força quotidià. La majoria dels personatges del Restaurant ja coneixen el guió.
A un angle apartat de Restaurant el mestre-sala, encarregat dels serveis del menjador i de rebre els clients està a punt de fer el sermó diari al grup de cambrers:
Una amb aparent resignació, un altre, servil, l’escolta atentament, la tercera, enamoradissa, se’l mira. El més jove, sec i estirat, llegeix la normativa, mentre el del seu costat, badallant, té els pensaments ben lluny d’aquest racó del món. Seguidament l’arrogant mestre-sala es dirigeix a ells amb veu forta i petulant:
- Avui haurem de servir a un grup molt especial, no vull confusions, ni presses, ni tampoc desafortunats contratemps.
- Recordeu que és un dinar oficial i tothom té situada la targeta personal davant del plat, vigileu que no es facin canvis i el bon parament de la taula és únicament de la vostra responsabilitat. Les conseqüències d’un mal resultat ja les podeu preveure.
- Exigeixo que el servei del tots el plats tingui el ritme adequat, ni molt ràpid ni massa lent. Ja sou prou conscients del que comporta l’exagerada demora entre plat i plat en produir un malaurat ensopiment a certs comensals.
- Demano estricta coordinació entre la cuina i tots vosaltres.
Ah! No oblideu que el client sempre té la raó i ha de sortir del nostre restaurant tranquil, despreocupat, satisfet i feliç.
Sempre heu de recordar que “No es guanya el pa assegut al sofà, ni funciona l’exèrcit sense capità” i aquí ja sabeu qui és el vostre capità.

Maribel Rafel