"El primer dia que vaig sortir a aquella eixida, recordo que la majoria de les finestres, de les galeries, dels erols i dels frontals dels terrats eren plens de roba estesa. A mi, aquell devessall de draps -encara que pugui semblar estrany- se'm van afigurar com un batec de vida i, lluny de desagradar-me, em va produir la mateixa sensació d'il·lusió i de llibertat que les banderoles i els domassos que es posen per anunciar l'arribada de les grans festivitats"
El carrer dels Petons
Intentem inspirar-nos en aquesta idea de sublimar alguna cosa quotidiana.
dimarts, 17 de març del 2009
Etiquetes de comentaris:
11. El carrer dels petons de M. Fité
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada