ELS VESTITS ANIMATS

Una atmosfera de sorpresa i incredulitat impregnava l’ambient ja que un fet inconcebible apareixia davant nostre com una realitat habitual. Un aire i un brogit atreien lentament un grup de veïns que ,encuriosits, s'anaven apropant al lloc on s’havia originat l’incident.

Des de fora estant s’observava que la porta romania oberta i a l’interior, però a la vista de tots els veïns, cridava l’atenció un enorme trofeu exposat damunt un pedestal, una àguila guanyada en una cacera d’una manera innoble i vergonyosa, les conseqüències de la qual no havien de quedar impunes, al mateix temps que li conferien uns poders. De sobte, una música suau trencava el silenci i una resplendor fulgurant il·luminava els espais visibles. En aquest mateix moment i com per art d’encantament, l'àguila va començar a obrir les ales i simultàniament van anar apareixent uns vestits de diferents formes i colors movent-se i gesticulant en totes direccions. Això confirmava que la casa semblava habitada i tot funcionava com qualsevol altra.

Una de les persones expectants, intrigada per aquests temes, indagà, investigà i arribà a la conclusió, després de molt rumiar-s’ho, que la causa de tot plegat havia de raure en el fet que l’àguila havia xuclat l’alè de vida de les persones i les havia convertides tan sols en una carcassa sense voluntat pròpia. L’objectiu que perseguia l’animal era la venjança per la seva mort humiliant i amb traïdoria, ja que era una espècie protegida, i la matança havia ocorregut en unes circumstàncies misterioses i d’una manera cruel i denigrant.

Quan més expectació hi va haver, va ser en el moment que l’àguila recuperà la vida obrint les ales en senyal de victòria i tornà a gaudir de la seva llibertat, encara que per pocs moments, ja que ella no sabia que aquesta transformació era deguda a la recepció de l'acumulació d'alè que desprenia la gent que estaven abocats al llindar de la porta contemplant-ho. Però va durar poc la il·lusió, ja que l'encant va anar perdent força a mesura que la gent anava marxant. Un cop l'entrada buida, a l'interior tot va seguir com sempre, cadascú al seu lloc, com si res no hagués passat.

Rosa Vila