DIÀLEG---------
Vell testimoni
d'un temps on les arbredes
eren germanes,
t'obstines trista alzina
a viure en terra estranya.
Ben isolada
malvius a Barcelona
traspaperada.
Què hi fas vella antigalla
si ets filla de muntanya?
Tafanerota,
no veus que hi desentones?
Ets forastera.
Hi trobes harmonia
enmig de tant fatxenda?
-------------------------
Si responguera
mil coses et diria,
insolent dama.
Primer que sóc prou jove,
la vida pot ser llarga.
Sóc l'equilibri,
la veu que en desert clama
per bona causa.
Encara em queda corda;
per mi la vida és maca.
La poesia
s'ha fet per tots els homes.
Sembla mentida
però enmig de tanta rauxa
aquí en trobo encara.
Francina Gili
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada