L'armari de la meva àvia era un bé de Déu de roba blanca amb brodats i puntes de coxí. M'agradava molt obrir-lo, sobretot per l'olor que sortia d'aquella roba tan ben cuidada. Desprenia aroma de l'espígol que ella guardava enmig dels llençols. Sempre que anava a casa seva, havia d'obrir l'armari.
Tot i que he seguit el seu costum, mai no he recuperat aquella aroma de la infantesa.
Roser Barata
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada