Sis vailets pesquen ja fa hores asseguts a les penyes. Mentre esperen que surti la lluna s'adormen.
De sobte apareixen les Senyoretes del Mar, fades molt petitones, muntades sobre vermells llagostins. Tan bon punt s'han adonat dels sis pescadors, descavalquen, s'hi acosten i s'enfilen per llurs cossos.Totes van a mormolar paraules misterioses a les orelles dels qui dormen. Quan els vailets es desperten, les Senyotes del Mar ja han desaparegut, però l'encís ja s'és realitzat.
Fotografia enviada per l'Anna Calvia Un grup d'amics surten a pescar, entre jocs i rialles ,tot esperant que els peixos piquin. Juguen i gaudeixen durant hores. El dia es va fonent i decideixen dormir fins que la lluna surti.
De sobte, una corrua de nimfes apareix ,vénen a visitar-los. Subtilment, a cau d'orella els van infiltrant petites gotes de l'elixir del seu encanteri: l'amor , el neguit ,la bellesa ,la passió pel mar. Acabat el seu ritual joiós i divertit marxen, però com a penyora els ha quedat per sempre tot allò que els han volgut transmetre.
Raimunda Pàmpols
Uns nois estaven pescant una tarda des d'una roca i van decidir fer una dormida tot esperant la llum de la lluna.Quan era ben fosc van sortir del mar unes petites fades, muntades sobre llagostins i crancs, que es van anar enfilant pels cossos dels dorments i a cau d'orella els van explicar les meravelles del mar i de la navegació.Sense saber-ho els vailets tenien ja dins seu l'afició a la vida marinera i no podrien ser mai més feliços lluny del mar.
M. Carme Juan
Joaquim Ruyra "Les Senyoretes del mar"
"Els parlen de la poesia del mar, del bellugueig encantador de les onesde llur variades i finíssimes colors; els parlen dels peixos i dels herbeison pasturen; dels oratges, de la calma, dels vents, de les delícies d'unallarga navegació, de la sublimitat dels temporals... de quelcom que lesnostres paraules no poden dir. "
Laura Trovò
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada