Recorregut de L´Ernst,
el savi holandès,
amb el seu cotxe
per les Terres de l'Ebre.
el savi holandès,
amb el seu cotxe
per les Terres de l'Ebre.
Maribel Rafel
dimecres, 5 de novembre del 2008
dimarts, 4 de novembre del 2008
Els amants - Vicent Andrés Estellés Recita: Ovidi Montllor
HAIKÚ:Vicens Estellés
Sempre ens amàvem
de forma barruera
i molt salvatge.
Magda Simon
Enterrant el passat
A Veglia es van perdre els mots amb la mort de la velleta, però al nostre país vàrem perdre quelcom més.
Avui, després de molts anys, la Mercè pujava les escales de l’avió que la durien de tornada a la ciutat que setanta-vuit anys enrere l’havia vist néixer. El destí elaborat per les bombes d’uns militars sense escrúpols la va allunyar de la seva terra, de la seva gent, de la seva parla, de tot el que ella coneixia i estimava. Ja no tornaria a sentir mai més la dolça veu de la mare quan la bressolava cada nit; el record d’aquella melodia l’havia mantingut viva espiritualment tots aquells anys.Els seus fills i els seus néts parlaven l’idioma eslau que fins i tot ella havia fet seu, i no podia recordar res dels mots morts amb la seva innocència, excepte les quatre estrofes d’una cançó que li parlava d’una noia que brodava i que, igual que ella, un vaixell la duia a la tristor.
Ara, setanta anys més tard, volia retrobar les seves arrels, o potser qui sap si els seus germans, estudiar aquella llengua que un dia va ser la seva, i obrir una finestra al passat que li permetés deixar als seus néts l’herència dels orígens.
Però no li van caldre gaires dies per adonar-se que era forastera a la seva pròpia terra, i que tot el que havia vingut a buscar tan sols era viu en el seu cor. La ciutat que trepitjava era com qualsevol altra ciutat d’Europa, i ella es passava el dia pensant en els néts que havia deixat a casa, se n’adonava que, al cap i a la fi, la guerra li havia pres aquells orígens, i que en la solitud d’aquella habitació d’hotel es dedicava a la difícil feina d’enterrar el passat.
Maria Aguadé
Perilla la continuïtat de la nostra parla?
[foto: M.Marimon]
Sovint la nostra literatura ha estat a punt de caure a l'abisme.
Maria Aguadé
dilluns, 3 de novembre del 2008
dissabte, 1 de novembre del 2008
El desenllaç
D'aquesta lectura m'ha interessat més la primera part on el protagonista parla de la mort de la seva mare d'una manera surrealista, més com una experiència onírica que real. Mentre el llegia, més d'una vegada per fer els deures, visualitzava algunes de les pintures de Marc Chagall, un dels meus artistas preferits.
Laura Trovò
Freud i el conte de Sergi Pàmies
La metàfora amb què acaba el conte, més enllà de la seva innegable vàlua lírica, sembla suggerir que el protagonista voldria amagar aquest sofriment que sent sota l’aigua, en què mostrem, que hi ha parts nostres desconegudes.
El problema és l’analogia amb Freud. No sóc cap entesa en l’obra d’aquest autor, que desconec, però aquesta analogia xoca frontalment amb les intuïcions que tinc.
Primerament cal dir que realment Freud parla d’això, de fet ell és el pioner de la destrucció de “subjecte”, que la modernitat havia definit com a autònom, definit i lliure. Freud assenyala que aquesta aparent acció lliure no és tal, perquè aquest subjecte té en el seu interior una dimensió desconeguda que actua inconscientment; dit més radicalment, que malgrat les nostres construccions morals, tots podem tenir un monstre dins nostre, malgrat que sigui un substrat ocult que mai mostrem com el nostre “jo” que oferim als altres.
Ara bé, que aquesta part sigui inconscient i oculta no vol dir que no ens afecti; és més, per Freud és precisament l’inconscient el lloc on s’originen la majoria dels nostres problemes i part de les nostres decisions. D’aquesta manera, l’inconscient no pot ser en cap cas una mena de calaix on desar les penes, un oceà on submergir l’iceberg i on no ens molesteran més, perquè realment potser ja hi són allà, i precisament per això ens provoquen sofriment. Un psicoanalista el que fa és intentar arribar al subconscient perquè és allà on es cou tot, i les decisions conscients, les “penes” del protagonista, des d’una perspectiva freudiana, només serien intents del jo per reprimir les onades que li arriben del seu abisme subconscient insondable, on realment es troba el problema.
Una altra explicació, és que realment el protagonista no busqui “amagar” les penes, com l’iceberg la seva massa, perquè no la molesti, és a dir, que no hagi interpretat bé el final del conte (cosa que sí que obriria la porta a l’analogia freudiana).
El problema és l’analogia amb Freud. No sóc cap entesa en l’obra d’aquest autor, que desconec, però aquesta analogia xoca frontalment amb les intuïcions que tinc.
Primerament cal dir que realment Freud parla d’això, de fet ell és el pioner de la destrucció de “subjecte”, que la modernitat havia definit com a autònom, definit i lliure. Freud assenyala que aquesta aparent acció lliure no és tal, perquè aquest subjecte té en el seu interior una dimensió desconeguda que actua inconscientment; dit més radicalment, que malgrat les nostres construccions morals, tots podem tenir un monstre dins nostre, malgrat que sigui un substrat ocult que mai mostrem com el nostre “jo” que oferim als altres.
Ara bé, que aquesta part sigui inconscient i oculta no vol dir que no ens afecti; és més, per Freud és precisament l’inconscient el lloc on s’originen la majoria dels nostres problemes i part de les nostres decisions. D’aquesta manera, l’inconscient no pot ser en cap cas una mena de calaix on desar les penes, un oceà on submergir l’iceberg i on no ens molesteran més, perquè realment potser ja hi són allà, i precisament per això ens provoquen sofriment. Un psicoanalista el que fa és intentar arribar al subconscient perquè és allà on es cou tot, i les decisions conscients, les “penes” del protagonista, des d’una perspectiva freudiana, només serien intents del jo per reprimir les onades que li arriben del seu abisme subconscient insondable, on realment es troba el problema.
Una altra explicació, és que realment el protagonista no busqui “amagar” les penes, com l’iceberg la seva massa, perquè no la molesti, és a dir, que no hagi interpretat bé el final del conte (cosa que sí que obriria la porta a l’analogia freudiana).
Maria Aguadé
dissabte, 25 d’octubre del 2008
dijous, 23 d’octubre del 2008
ZERAFINA de Mercè Rodoreda
La protagonista és una dona: Zerafina. El conte ens la descriu fantàsticament com una noia de poble que es trasllada a la ciutat per a realitzar feines domèstiques i se sent conformada dins aquesta vida tan simple.La gràcia de la narració és que la Serafina (Zerafina) és papissota, és a dir, pronuncia les s per z. He intentat esbrinar com s’anomena aquesta anomalia i potser es relacionaria amb una disàrtria que consisteix en l’alteració del llenguatge per la dificultat a articular els sons que formen les paraules, sense que hi hagi cap problema de comprensió ni de comunicació per un mitjà escrit o mímic.La lectura del conte a mi m’ha produït una gran tendresa vers aquest personatge i el voldria comparar al mateix sentiment que vaig experimentar per la serventa Felicité de “Un cor senzill “ conte de Gustave Flaubert. Ens narra també la història d’una existència simple i primària, gairebé de bestiola. Felicité està respresentada com un dona ignorant, devotíssima, treballadora i amb pocs anhels.
En aquesta primera Lliçó va sortir la paraula àgora i, com alguna companya, no coneixia exactament la seva etimologia a continuació la detallo.Àgora grega (del grec αγορά, mercat) igual al fòrum romà. Lloc on s’ubicava el centre cultural, comercial i polític de la polis. Les àgores eren les places públiques on els ciutadans debatien lliurement, a cara descoberta, els assumptes de la res pública, de la cosa pública, els assumptes que, objectivament, són de l’interès general. Les assemblees de ciutadans es realitzaven al mateix recinte.
Maribel Rafel
Zerafina - La carabassa
La Serafina diu: " ...Zi ze'm queda, a l'eztiu li pozaré bé el jardí, i a la paret de l'acabament, perquè no ez vegi tan pelada, hi plantaré campànetez i una carabazzera." He recordat una fira que fan a la meva ciutat els primers dies d'octubre dedicada a la carabassa. És molt interessant, plena de colors i formes i aquesta foto li dedico al personatge de la Zerafina.Laura Trovò
dijous, 25 de setembre del 2008
El bloc i l'assignatura
Aquest és el bloc de l'assignatura de Català.blocs: Gaudim de les narracions i els contes de l'Escola de la Dona.
La professora de català Maria Dolors Vinyoles i el professor de noves tecnologies Oriol Mascareñas , després de la bona experiència de l'assignatura del curs passat, l'han reempresa amb un nou fil conductor. Enguany han escollit diverses narracions i contes de la literatura catalana.
L'assignatura, que es duu a terme a l'aula d'informàtica (dues hores a la setmana fins al més de juny de 2008), es complementa a casa.
A classe, on cada alumne/a crea el seu bloc, s'ofereixen les eines i es treuen conclusions. A casa es fa una reflexió individual pautada sobre el text i es prepara el material per poder-ne fer una reflexió comuna a l'aula.
Esperem que tothom s'hi trobi bé i que aquesta proposta innovadora ens introdueixi en l'ús de les eines col·laboratives d'internet 2.0 en el camp de la reflexió literària.
Bona feina!
Benvingudes i benvinguts !
Benvinguts i benvingudes a l'assignatura de Catala.blocs: Gaudim de les narracions i els contes.
Desitgem que el curs sigui ben profitós: tant pel que fa a la reflexió literària com a l'aprenentatge de creació, gestió d'un bloc i coneixements de les TIC.
Ens centrarem en diversos contes i narracions de la literatura catalana i en esdeveniments literaris, com ara el centenari del naixement de Mercè Rodoreda. La lectura atenta i aprofundida dels diversos mons de ficció en portarà d'una banda, a la recerca d'imatges, d'enllaços, de textos històrics i de cançons que complementaran la lectura i, d' altra banda, a una mostra continuada de les vostres reflexions escrites.
Que tingueu un bon viatge pels camins literaris i blogosferaris.
Oriol i Dolors
Desitgem que el curs sigui ben profitós: tant pel que fa a la reflexió literària com a l'aprenentatge de creació, gestió d'un bloc i coneixements de les TIC.
Ens centrarem en diversos contes i narracions de la literatura catalana i en esdeveniments literaris, com ara el centenari del naixement de Mercè Rodoreda. La lectura atenta i aprofundida dels diversos mons de ficció en portarà d'una banda, a la recerca d'imatges, d'enllaços, de textos històrics i de cançons que complementaran la lectura i, d' altra banda, a una mostra continuada de les vostres reflexions escrites.
Que tingueu un bon viatge pels camins literaris i blogosferaris.
Oriol i Dolors
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
